Un programa per Catalunya

09.12.2017 | 08:33

Aquest dies ens hem trobat amb la sorprenent decisió del jutge del tribunal Suprem que ha deixat sortir uns consellers i n'ha retingut uns altres, una decisió que es fa difícil d'entendre. Però sigui quina sigui la situació estem en campanya i hem de parlar de com podem sortir de las situació actual caracteritzada per:

1.- Un ampli consens en la preservació i la defensa de la llengua i la cultura i del model escolar que sols trenca la dreta (PP i sobretot Ciutadans)

2.- Un problema intern de divisió social, una societat que s'ha de tornar a cohesionar. Avui a Catalunya hi ha una majoria de la població que, amb raó, se sent traïda per les institucions d'Espanya, pel seu immobilisme i vol una nova relació o la independència. Però molts independentistes s'han tornat dogmàtics, viuen en una bombolla, fora de la realitat i menyspreen els que no pensen com ells. Per tornar a cohesionar la societat hem de recuperar el respecte per l'altre, pel que pensa diferent.

3.- Un problema d'impuls polític. Hem de tornar a fer política des de les institucions, a treballar per resoldre els problemes dels ciutadans, parlar dels problemes d'ensenyament, de sanitat, d'infraestructures, dels drets laborals, de salaris, de desigualtats, de pobresa, de pensions, de com encarar la societat robotitzada i digital que ja tenim a sobre, de projectes de futur, etc.

4.- Un problema econòmic. La marxa d'empreses ha estat fruit de la falta de confiança en l'acció política dels nostres governants. Hem de tornar a crear un clima de confiança. No sé si podem esperar que tornin les empreses que han marxat però hem d'intentar crear el clima de confiança perquè s'ho pensin i perquè noves empreses considerin instal·lar-se a casa nostra.

5.- Un problema de prestigi i relació amb els altres pobles d'Espanya i d'Europa. Avui estem sols i desprestigiats. Hem passat de ser un país que creava lligams i tenia un prestigi (Catalunya presidia el comitè de les regions europeu o Barcelona era una ciutat que sols rebia enhorabones) a ser un país que ha perdut el seu encant. També això ho hem de recuperar. Hem de retornar a la política defensant la necessitat d'un nou pacte amb Espanya i demanant per a Catalunya el paper que li correspon en els canvis que Espanya i Europa necessiten.

I des d'aquesta anàlisi dels problemes ens hem de preguntar qui encarna millor un tarannà i un programa que puguin resoldre els problemes que tenim al davant. Per a mi la dreta (PP i Ciutadans) difícilment pot resoldre els problemes que tenim. El PP és el causant del problema amb el seu atac a l'estatut, el seu immobilisme suïcida durant els darrers 5 anys o el deixar en mans de la justícia uns problemes que són polítics. Ciutadans defensa una reforma de la Constitució (mai precisada) però ataca un element bàsic de cohesió social com és la llengua i el model d'immersió lingüística que ha funcionat raonablement bé.

Tampoc veig que els independentistes estiguin disposats a fer la feina. Només juguen a la contra o parlen d'utopies que saben impossibles i crec que sols des d'una profunda autocrítica que no han fet, podrien afrontar els problemes que, en part, ells han creat. I es presenten dividits entre un Puigdemont que es dedica a repartir culpes (al Govern espanyol i a la UE) sense reconèixer cap responsabilitat i un Junqueras que com a vicepresident econòmic va veure com les empreses marxaven de Catalunya dient que no passava res, que no tenia cap importància i encara és l'hora que ha de donar cap explicació.

I per això, només ens queden les esquerres com a possible eix vertebrador per resoldre els problemes. I no cal ser massa eixerit per veure que qui té la clau de volta és en Miquel Iceta, que representa: el respecte a l'altre mantingut al llarg del temps i en moments difícils, el catalanisme polític amplament avalat per la trajectòria del PSC (reforçat tant pel seu pacte amb units per avançar com per la llei de defensa de les llengües d'Espanya presentada al parlament espanyol pels socialistes), les seves ganes de fer política de veritat, de defensa de l'estat del benestar i contra les desigualtats i el seu acord amb el PSOE per fer una reforma de la constitució en sentit federal (recordin l'acord de Granada on hi ha un veritable esbós de les línies mestres reforçat per la presència a les llistes de destacats membres de Federalistes d'Esquerres).

Ho he dit i ho repeteixo crec que els d'En Comú Podem (ECP) haurien de col·laborar per fer realitat aquesta alternativa, crec que és el que vol la seva gent i a poc que els vagin bé les eleccions a PSC i ECP, podrien ser la minoria majoritària. L'esquerra, com tantes vegades, és l'única que pot teixir acords transversals que tinguin suport suficient i junts podrien tenir la força i la intel·ligència per fer front als problemes de Catalunya i obrir una nova etapa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema