17 de març de 2018
17.03.2018

Cartes

17.03.2018 | 02:08

Reflexions
Lluís Torner i Callicó girona
Estem en temps de Quaresma i tot i que avui, talment com va la nostra societat, el tema de la penitència va quedant ancorat com un tema del passat, com a mínim és un temps per a la reflexió, i se´ns ha acudit que, talment com està anant tot allò que fa referència al procés, es podria fer una mena de símil, amb la penitència del 155, i el propòsit de profundes reflexions.
Per això, com que els que ja som un xic grans tenim molta tendència a recórrer a la saviesa, o si voleu «sabiduria» popular, que se´ns transmet a base de dites o refranys, se´ns n´acudeixen algunes, que podrien anar bé per meditar; per això, pensem com pensem, ho adaptem, d´alguna manera, a la situació que ens està tocant viure.
Entre les que hem recordat –segur que n´hi ha moltes més– podríem esmentar les següents: perdre bous i esquelles; el cantir va tantes vegades a la font, que ve que es trenca; quan no les poden haver, diuen que són verdes; no per córrer més s´arriba més lluny; posar el carro davant dels bous; acabar com el rosari de l´aurora; per molt que bufi el vent, no s´apaguen les estrelles; i finalment se´ns n´acut una de nostra: no priveu de llibertat els que han obrat de bon grat.
Bé! Potser direu: a què venen ara aquests, només faltava això, prou que tothom diu la seva, etc. Potser sí són elucubracions pròpies de l´edat, però ni pretenem donar lliçons, ni molestar ningú, la nostra intenció, senzillament, no és la de posar més lle­nya al foc, sinó ben al contrari, intentar moure a la reflexió.
Pensem que després de la Quaresma, i de la Setmana Santa, ve la Pasqua, per tant, sempre hi ha lloc per a l´esperança. Després de la tempesta, sempre torna a lluir el sol.


Temps de plantar arbres
francesc garcia i carabellido girona
Passejant pels carrers de la nostra ciutat m´amoïna la manca d´arbres. Uns quants han estat tallats, altres no replantats. Detallo els que he comprovat avui dia: pg. d´Olot tram vies: c/Barcelona en manquen 3; J. Maragall núm. 41 a 53, 4; parc Central costat pg. d´Olot, 6; en els parterres d´aquest parc podrien encabir més arbres. Pl. Montserrat s/n, 1; Pare Coll núm. 15, 2 tallats. Fa temps tinc anotats altres arbres que no he pogut comprovar si han estat replantats. Tallats: F. Ciurana, 1; Ferrán Agulló, 2; c/ Creu, 1. Manquen: pl. P. Marquina, n. 6 i 9, 2; av. S. Francesc, n. 7, 29 i 34, 3; c/ Migdia, n. 4, 29 i 87, 3; c/ Sta. Eugènia n. 9 a 15, 6; CAP Montilivi, 1; av. St. Narcís n. 47, 1; pavelló Vila-roja, 1; c/ Bru Barnoya, 6. Penso modestament que si tallen arbres o manquen, la policia de barri i també la brigada de jardineria, haurien de pendre nota i col·laborar amb la tasca de replantar.
Així els visitants no opinaran que no cuidem la ciutat.


Ha mort Stephen Hawking
Maria Àngels Mató i Pallí girona
Ha mort Stephen Hawking. La humanitat, sobretot la societat intel·lectual que coneix la tasca que ha desenvolupat, l´ha admirat i amb raó. Una malaltia la dificultat de la qual és desconeguda de fons –si no s´ha experimentat personalment– no ha estat obstacle per a que la seva intel·ligència, molt poderosa, hagi deixat tants fruits i tan valuosos per a la ciència.
Ara encara sap més, penso que el núvol o boires que podien quedar en la seva ment, ara s´han esvaït. Déu li valorarà tots els esforços tal com ell –Déu– ho sap fer. Una altre ment privilegiadíssima (no soc jo qui ho diu), Joseph Ratzinguer, ens ofereix paraules lluminoses sobre l´esperança cristiana. Què és la «gran esperança»? Assabentar-me que existeix un Déu que «és amor» i que cada persona des que neix és «definitivament estimada per aquest Déu».
Ara Hawking –l´eminent científic– gaudeix quan la seva ment ha estat definitivament il·luminada amb les últimes veritats, l´interrogant de les quals tants cops angoixa el cor de les persones que no hi troben resposta. Afirma J. Ratzinguer: «no són els elements del cosmos, les lleis de la matèria (que tant bo es conèixer i estudiar com Hawking va fer) el que en definitiva governa el món i l´home, sinó que és un Déu personal (...) l´última instància (...) és la raó, la voluntat, l´amor: una Persona». Les persones «no som esclaves de l´univers i de les seves lleis (...) en tot i per sobre de tot hi ha una voluntat personal, hi ha un Esperit que en Jesús s´ha revelat com amor». És el que expressa l´escrit sobre l´esperança cristiana que val la pena llegir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema