Molt abans que es carreguessin l'Estatut ja es van voler carregar les nostres constitucions, com ja saben, que eren molt més avançades que les castellanes, on els reis manaven amb poder absolut. Ara em diran que me'n vaig molt lluny, però és que el patró que seguien en temps del Conde Duque de Olivares (s. XVII) era exactament el mateix que ara. Fa riure i tot constatar que l'evolució política europea s'ha deixat un tros tan gran de terra. Aquest pinxo, el conde-duque, recomanava al rei que vingués a Catalunya i « hacer que se ocasione algún tumulto popular grande, y con este pretexto meter la gente (...) como por nueva conquista asentar y disponer las leyes en la conformidad de las de Castilla». Mira que ha plogut, però no han estat capaços de canviar el guió. Da-li que da-li.
Ara els ofèn el llaç groc. Quina pell més fina que tenen alguns. Si el guió tira endavant aviat prohibiran Òmnium, l'ANC, els CDRs i els partits independentistes. Com al País Basc i, no ens enganyem, quedar bé o quedar malament a Europa o al món els importa ben poc. No cal que gastem saliva defensant-nos. No serveix de res. Ells ja saben que menteixen. Europa sap que menteixen. Tothom sap que menteixen. Es tracta de seguir tocant els dallonses sense despentinar-se, i, sobretot, sense donar-los el que volen.
« Oigan, aquí el comando Empordà. ¿Nos vienen a detener o qué? Miren que les esperamos. Hemos llenado de lazos amarillos todas las tancas de las carreteras, los puentes, los árboles, e incluso los campos son amarillos. Una rebelión en toda regla, oigan. ¿Vienen, se rinden, o qué?»
Bromes a part. La realitat és que no hi ha manera de civilitzar-los. És impossible. Els tenim tan ofesos que com més ens donin la raó a Europa, més mal ens voldran fer. Però nosaltres a la nostra. De moment, diumenge a Barcelona. I seguim.
