La nostra vida és sobretot el producte d'un deliri consensuat al qual anomenem realitat. En aquest deliri, a uns els va millor que a d'altres. Els argentins, per exemple, acaben de demanar un rescat a una institució delirant anomenada Fons Monetari Internacional. Tenen problemes amb la seva moneda perquè hem decidit que no és una moneda forta. El dòlar és la moneda més feble de l'univers món, però com que ens hem posat d'acord que és fort, doncs és fort. Durant l'anterior rescat, i el seu consegüent «corralito», els argentins de classe mitjana van perdre els seus estalvis. Això pot passar en qualsevol lloc, només cal que canviïn els aires del consens. Carlos Barral explicava a les seves memòries que va tenir a la facultat de Dret un company llestíssim que es va convertir en una mena de líder intel·lectual del grup en el qual solia moure's. En el quart any de carrera, però, va començar a córrer la brama que era curt i va caure en desgràcia. Va haver de desaparèixer de la universitat. Quina era la notícia veritable, la que era llest o la que era curt? Potser cap de les dues. Simplement, va canviar el consens davant del terme «intel·ligència».

Jo he passat mitja vida llegint notícies que no eren ni falses ni veritables, sinó convenients o inconvenients. No convenients o inconvenients per a mi, que soc un pària, sinó per això que anomenem «sistema», on ens movem com porcs en una quadra. La prova que les notícies no eren ni veritables ni falses, sinó tot el contrari, és que el seu significat depenia del mitjà en el qual apareguessin. Per aquest motiu la gent avisada llegeix quatre o cinc diaris cada dia per tal d'obrir-se pas fins al moll del deliri consensuat, que és finalment el que compta per a sol·licitar una hipoteca. Si volen vostès entendre del que parlem, facin un cop d'ull, per posar un exemple senzill, als resultats de l'últim EGM. Veuran que tots els mitjans guanyen. Per què la notícia era falsa? No: perquè admetia significats diferents segons des d'on l'abordessis.

El problema de les fakes news no és tant que siguin falses com que trenquen el consens. I el consens, escolti, és el consens.