Fins al 30 de maig la Facultat de Dret de la UdG acull la mostra Mercat Fam, que explica la falta d'accés als aliments de moltes regions de la terra. La fam es cobra cada any la mort evitable de cinc milions de nens i nenes menors de cinc anys, i Natàlia Anguera s'hi rebel·la.

Què és la fam?

Molt senzill: la manca d'aliment en qualitat i quantitat suficients. Òbviament això té efectes sobre la salut, alguns de caràcter immediat com els nens amb desnutrició.

I a més llarg termini?

La persona que passa fam no creix com hauria de créixer, ni mentalment ni físicament. Però també afecta els països. Un país on la major part de la població no creix de manera adequada no es desenvolupa econòmicament i social.

Què pensaria un extraterrestre que arribés a un planeta on la meitat de la gent passa gana i l'altra meitat té malalties relacionades amb el sobrepès?

El mateix que pensem les persones que tenim aquesta informació. Que no només és una injustícia, sinó també una bogeria. Demostra que la fam no és una fatalitat, que no té a veure amb el fet de néixer en un lloc o moment concret.

De què depèn, doncs?

La fam té unes causes objectivament molt clares. La bona notícia és que es pot lluitar contra aquestes.

Em pensava que l'única causa era la pobresa.

La pobresa és un dels factors principals que causa fam, però no és suficient per explicar-la. N'hi ha més, com la discriminació de la dona, que a molts ?països és la responsable de l'alimentació a la llar i en canvi no gaideix de drets ni de reconeixement de la seva tasca.

Més causes destacables?

El canvi climàtic, que està afectant sobre tot agricultors de subsistència. Per això paradoxalment molts nens que avui passen gana són fills d'agricultors.

Passar fam podria justificar la comissió de delictes?

Home, una cosa no té per què estar relacionada amb l'altra.

Em refereixo no només a robar per menjar, sinó a entrar il·legalment a altres països.

No és que persones a títol individual puguin cometre delictes. Qui està cometent un delicte és la societat en general i els seus governants, que deixaria milions de persones sense aliment.

Què pensa quan a l'hora de dinar algú diu: "Estic mort de gana"?

Que no sap què significa realment estar mort de gana. Ja sé que és una frase feta, però hem de pensar que hi ha gent que està morint de gana. I alguna que està veient morir els seus fills, que això és el més dur.

Vol dir que això treu la son a algun govern occidental?

Qui pot acabar amb la fam del món som els ciutadans quan ens creiem que hem d'exigir als govenants que actuïn contra la fam. Mentre les prioritats que els transmetem siguin unes altres, no faran res.

I el famós 0,7%?

Seria molt més important i efectiva una política comercial més justa, que no posés dificultats a l'entrada de productes del tercer món.