Fa tot just dos anys, Carla Giró estudiava Belles Arts a Barcelona i va patir un accident que li va afectar la medul·la i li impedeix caminar. Demà inaugura exposició a la Fundació Valvi amb l'explícit títol «Sempre endavant»

Sempre endavant?

Sí, sempre endavant d'una manera o l'altra. Fins ara d'una manera equivocada.

Fins ara?

Estava distreta buscant solucionar fora les carències emocionals. Sempre he tingut una família força desestructurada i no sabia trobar l'equilibri dins meu, així que el buscava a fora. No expressava les emocions, em mentia molt a mi mateixa, per la raó que fos.

I si no sabem què hi ha al davant?

Llavors hem de vèncer les pors. Ho he hagut de fer força vegades, perquè a vegades caus, és fàcil caure. A la vida t'equivoques mil cops, abans no trobes la resposta.

Això de tirar endavant sense saber què hi ha sona una mica als nostres polítics...

(Riallada) No parlava de política, em referia a temes personals.

Fa dos anys vostè caminava. Què li va passar?

Vaig anar a buscar el gat.

??

Estudiava a Barcelona, compartia pis. Tenia un gat que solia sortir per les seves, com tots els gats. Un dia no tornava, vaig anar a buscar-lo al teulat i en passar per sobre d'una claraboia, es va trencar i vaig caure. Anar a buscar gats no mola, cregui'm (riu).

No devia ser un gat negre?

Sí, era negre (riu). Les dites són reals. Era negre i tenia els ulls grocs.

En algun moment ha tingut ganes de deixar de viure?

Home... sí. Hi ha moments que et sents tan miserable i desgraciada que ho vols engegar tot. Però després respires fons i tornes a començar, al cap i a la fi, la vida és això.

«Sempre endavant». O sigui que: a partir d'ara, què?

A tope. A tirar endavant tal com vingui la vida. A somiar i mirar de complir els somnis. A la vida hem de buscar allò que volem realment, i trencar amb tot el que no serveix. Tots tenim conflictes interns i carències, es tracta de rectificar, de canviar per millorar i per descobrir-se un mateix. Viure d'una altra manera, potser d'una manera més autocrítica i més sincera.

Tot plegat l'ha canviat?

Abans tirava per la vida amb una bena als ulls, anava cega. Ara ja no. Home, sempre hi ha moments que tornen les pors, la vida et posa a prova. Llavors t'has de pressionar a tu mateix, no conformant-te i sortint de la zona de confort.

Es pot estar alegre en la seva situació?

Sí, i tant! Tens els teus moments, però sí, per descomptat. Depèn també de si permets que les coses t'afectin. No és fàcil, però es pot estar alegre. Cal estar-hi!

L'art ajuda?

A mi m'ajuda moltíssim, és la meva vida. Em refereixo a tot tipus d'art, no només la pintura: el teatre, la dansa, l'escriptura... Tot el que sigui expressar-se un mateix, a la vida és imprescindible. És necessari tenir bona relació amb un mateix, i l'art hi ajuda.