El musical modern tendeix agafar les cançons d’una sola banda i convertir-les en l’eix d’una història, preferiblement còmica, basada en les seves lletres. En alguns casos, la fórmula funciona per simple proximitat amb els temes, però d’altres s’aconsegueix crear un relat molt funcional a partir del expliquen, fins al punt que els escoltes d’una altra manera. Això últim és que el aconsegueix Voy a pasármelo bien, un musical basat en les cançons dels Hombres G i que juga a la comèdia generacional com ho van fer altres títols d’estructura similar com Amanece en Edimburgo. El millor que es pot dir, en aquest sentit, és que tant li fa si ets seguidor o no de la banda, ja que l’ús dels temes està tan ben trobat que el film acaba portant-te al seu terreny. I això que el que planteja ni és nou ni va molt més enllà dels seus anunciats, però l’alegria que transmet i la seva honestedat fan que t’acabi guanyant des de la primera escena. El mèrit es pot atribuir al coguionista i director David Serrano, que des dels temps de Días de futbol, Días de cine i Una hora más en Canarias ha anat demostrant que coneix molt bé els mecanismes de la comèdia.
La història de Voy a pasármelo bien arrenca el 1989, a Valladolid. Allà, David i Layla acaben de començar vuitè d’EGB i descobreixen una passió compartida, els Hombres G. Ell està profundament enamorat d’ella, però la (mala) influència dels amics i la seva inseguretat fa que no s’atreveixi a fer el pas. Malgrat tot es fan molt amics i aviat converteixen els carrers de Valladolid en l’escenari de grans números musicals basats en les cançons dels seus ídols. Quan arriba la secundària, Layla i David perden el contacte. Trenta anys després, Layla és una directora de cine a famosa que torna a la seva ciutat per rebre un homenatge. Ell no n’ha marxat mai i no ha aconseguit excel·lir en absolutament res, a banda de tenir una vida sentimental molt caòtica. Quan es retroben l’espurna ressorgeix, i de nou les cançons dels Hombres G seran la manera més indicada d’expressar com se senten. Un dels plats forts de la pel·lícula és el seu repartiment, format per Raúl Arévalo, Karla Souza (aquesta setmana també a Turno de día, després de fer-se popular gràcies a la sèrie Como defender a un asesino), Izan Fernández, Renata Hermida Richards, Raúl Jiménez, Jorge Usón, Michel Herráiz i Dani Rovira.
