Un teatre contra la desigualtat social

Trencar amb l'estigmatització del sector oest de Figueres i connectar-lo amb la vida social i cultural de la resta de barris de la ciutat és un dels principals reptes que arrossega la capital alt-empordanesa des de fa dècades. La recuperació del teatre del Bon Pastor fa dos anys i la seva incorporació en el circuit cultural de Figueres és una peça clau en la lluita contra la marginació d'aquesta zona.

L'espai, situat al Bon Pastor i on viu la majoria de la comunitat gitana, treballa per relligar el barri amb la resta de la ciutat a través de l'oci i l'esbarjo. A les seves espatlles arrossega una llarga reivindicació veïnal que havia reclamat durant anys que l'equipament passés a formar part de la xarxa d'espais culturals a la ciutat per tal de fomentar la integració al barri.

f

L'estigmatització d'aquest sector està fortament arrelada, i projectes com el del teatre Bon Pastor intenten trencar amb aquesta dinàmica. El centre cívic treballa amb el barri del Bon Pastor però també amb l'entorn més immediat i del seu ventall d'activitats se'n beneficien veïns dels barris propers com ara el Culubret, Sant Joan, habitatges del Parc, Juncària i Parc Bosc i Turó Baix, però també d'altres com el Rally Sud i Poblenou. «S'està començant a obrir a altres barris», destaca la regidora d'Acció Cívica de l'Ajuntament de Figueres, Núria Galimany.

I és que atraure públic d'arreu de la ciutat i millorar la convivència ciutadana és un dels principals reptes del teatre Bon Pastor per als propers anys.

Per aconseguir-ho s'aposta per treballar coordinadament amb les entitats per tal d'obrir les portes a associacions de la ciutat que vulguin fer-hi les seves activitats i així atraure nous públics. En definitiva, es transformaria en un hotel d'entitats des d'on es farien polítiques en xarxa i es convertiria en un punt referent per al suport i l'assessorament.

A les activitats organitzades durant el 2018 hi van participar 5.375 i des del centre es treballa per captar l'interès dels joves, especialment aquells entre 12 i 16 anys. L'espai lluita contra les desigualtats socials i a favor de la inclusió a través d'exposicions, tallers i activitats de dansa, teatre o informàtica, entre d'altres.

Per tal que el projecte integrador sigui exitós, el dinamitzador de l'espai, Miquel Fernández, destaca la necessitat d'impulsar projectes en xarxa, com és el cas d'un «macroprojecte d'arts escèniques» en què l'àrea d'Acció Cívica ja està treballant.

Tot i que «el teatre està enclavat en un lloc fantàstic, tot aquest sector s'ha de desenvolupar urbanísticament i fer una aposta valenta», apunta Fernández. Malgrat això, insisteix que la sala serà una peça clau en el projecte integrador de Figueres.

Tercer espai cívic

El setembre del 2016 l'Ajuntament de Figueres i el Bisbat -propietari de l'espai- van signar el contracte de lloguer per valor d'uns 500 euros mensuals i que caduca el 2020. Un any després, el 2017, l'equipament es convertia en el tercer centre cívic de Figueres amb la voluntat de revaloritzar progressivament el barri.

El teatre Bon Pastor és herència del projecte social del desaparegut mossèn Jesús Franco, que va ser rector durant 46 anys (1967-2013) a la parròquia del barri, fins la seva jubilació. Convertit en una de les personalitats més conegudes a Figueres sobretot per la seva tasca i compromís en la integració de la zona oest de la ciutat, va promoure la construcció d'una sala per a espectacles i actual teatre.

Campanya d'ajuts

El va substituir mossèn Josep Taberner el 2013, qui, amb el seu caràcter crític, va mantenir el compromís del seu predecessor per les causes socials i va lluitar fermament perquè es desencallessin els tràmits i l'espai pogués començar a incloure programació estable.

La sala, però, es va endinsar en unes reformes l'any 2006 per adequar-se a la normativa. Les millores es van finançar a través de campanyes de recollida d'ajuts econòmics impulsades des de la mateixa ciutadania per afrontar les despeses tant de les obres com de les 185 butaques del teatre. De fet, la integració de l'espai cívic a la xarxa d'equipaments municipals és sobretot resultat de l'esforç veïnal.

L'espai, que va ser concebut el 1991 com a sala polivalent, s'erigeix al bell mig d'un barri «perifèric» i «marginal» que, paral·lelament als projectes socials, necessita un pla estratègic global.