Canvis

Encara que sembla que va ser el periodista Alphonse Karr qui va escriure per primera vegada «Com més canvia quelcom, més segueix sent la mateixa cosa», és a Lampedusa i al seu Il Gattopardo a qui més se'l recorda per l'afirmació «Si volem que tot segueixi com està, fa falta que tot canviï», feta quan el sud d'Itàlia es transmutava de la monarquia independent borbònica de les dues Sicílies a la casa de Savoia per l'acció de l'unionista Garibaldi. (No sé si, més tard, Julio Iglesias es va inspirar en aquests dos personatges quan va compondre La vida sigue igual).

Això ha passat moltes vegades en política: que quan el poble creia que votant canvi alguna cosa es modificaria, el canvi no hi ha significat res més que, com diu el castís, « más de lo mismo», que el canvi ha estat de cares però no de fons. I Figueres, la surrealista, daliniana i figuerenca Figueres, no ha estat una excepció a aquesta regla.

Vegin si no: Anys i panys protestant contra la cort faraònica instaurada per Santi Vila i mantinguda, es deia, pels seus hereus i ben bé que alguns dels qui protestaven se'n van aprofitar (l'altre dia un dirigent republicà em feia referència als fatídics darrers dotze anys i jo li vaig recordar que aquesta repetida temporal circumstància només va ser superada per l'alcalde Ramon Guardiola) i ara resulta que la nova majoress s'apuja el sou; reimplanten el càrrec virtual de vicealcalde inventat per Vila en favor de Canet; mantenen el càrrec de cap de gabinet però nomenen, a més a més, una secretària de govern (què deu ser això, a part que, o s'ha transcrit malament la notícia o sembla que haurà de ser necessàriament dona); el servei de premsa i propaganda, pilar fonamental de tot règim que s'apreciï, també estarà ben dotat amb un cap de comunicació i un tècnic de comunicació; es manté el servei de Protocol, ja que, encara que soni estrany, les repúbliques també tenen el seu « corazoncito» de pompa monàrquica i estan plenes de reines i princeses.

I el més histriònic: un regidor (hi ha algun cas semblant més) amb tasques de responsabilitat de només un reduït segment de la burocràcia municipal percebrà més assignacions monetàries fixes (les variables a part) que el seu cap de branca, que no en tindrà cap (al cap no se li assigna dedicació i al subordinat sí), però a la vegada menys que el secretari que posaran al seu servei personal.

Vostès ho entenen? Diuen que és una organització moderna però a mi em sembla un vestit apedaçat amb solucions més que d'interès públic, personals.