Quiosc

Diari de Girona

La memòria de l’exili republicà al Coll de Belitres 

El Museu Memorial de l’Exili organitza visites guiades pel camí que van fer els exiliats

El Memorial de la Retirada, pel Coll de Belitres, recorda el gran èxode republicà. | DAVID APARICIO

Al Coll de Belitres, ubicat entre Portbou i Cervera, hi ha el Memorial de la Retirada, que es va erigir el 2009, any que es complia el 70è aniversari de la fi de la Guerra Civil i l’inici del gran èxode republicà. Un seguit de plafons recorden i fan homenatge als milers i milers de persones que van emprendre el camí de l’exili després de tres anys de crua guerra contra el franquisme i en el marc d’una Europa que vivia l’ascens dels totalitarismes i que poc després es veuria abocada una sagnant Segona Guerra Mundial. Pel Coll de Belitres va passar la majoria dels milers de refugiats que van marxar a França des de Figueres i Llançà passant per Portbou. Els controls fronterers de les autoritats franceses van permetre l’entrada de refugiats civils (dones, infants i gent gran) a partir del 28 de gener de 1939. Els militars republicans només van poder entrar a França a partir del dia 5 de febrer amb la condició de deixar l’armament als punts fronterers. Molts d’aquests exiliats van ser concentrats als camps de concentració habilitats a les platges del Rosselló.

Els punts informatius, que els visitants poden trobar al llarg del camí, es poden visitar també de la mà del Museu de l’Exili en el marc de les seves rutes guiades que enguany s’allarguen fins al mes d’octubre i que recorren diferents punts destacats de la ruta de l’èxode republicà, com la platja d’Argelers, la Maternitat d’Elna o els búnquers que hi ha repartits per la frontera, recordant la seva història. La ruta de l’exili cap a França i altres països d’Europa es va iniciar el 26 de gener de 1939, quan les tropes franquistes van entrar a Barcelona.

Es calcula que 350.000 catalans van travessar la frontera entre finals de gener i principis de febrer d’aquell mateix any. Els punts més concorreguts van ser el Pertús i Portbou, mentre que unes 130.000 persones més van exiliar-se a través del Pirineu. D’aquesta xifra, uns 200.000 catalans van romandre a l’exili europeu o americà, després que la resta tornés a Espanya després de malviure en uns precaris camps de reclusió a França. Els historiadors apunten que l’any 1939 hi havia 550.000 espanyols en aquests camps.

Compartir l'article

stats