URGÈNCIA ABSOLUTA: PARAR LA DESTROSSA SANITÀRIA

Dijous va ser un dia clau respecte al que considero el tema més important de l'actualitat del nostre país: la liquidació de la sanitat pública catalana. No sé quin grau de respecte professional em puc merèixer. En tot cas, me'l jugo a gust en relació al que acabo d'afirmar. No dic que serà veritat, sinó que ja ho és ara.

Paral·lelament, ERC es va treure la màscara. Es va mostrar com un partit oportunista, aventurer i capaç de tot per tenir algunes engrunes més de poder. Fou en votar en contra de la moció presentada per Iniciativa demanant només que es fes una pausa de pocs mesos en l'assassinat sanitari que està cometent la Generalitat.

La moció va ser aprovada per tots els grups excepte CiU, autora del crim, i ERC, còmplice necessari. ERC ha estat desemmascarada i identificada. Gràcies.

???ERC ens promet el cel de la independència i mentrestant ens imposa un infern que han resumit fidedignes pancartes portades per metges: "les retallades maten".

Si volen ser màrtirs d'una independència que saben, tant Mas com Junqueras, que no es produirà, que passin ells davant. Vaig escriure que en privat Mas reconeix que només pot "gestionar una derrota". Ho torno a escriure.

Haig de ser fidel a allò que he escrit a l'inici: que l'assassinat de la sanitat pública és el tema més important de l'actualitat catalana. No és una opinió, sinó una informació contrastada i contrastable per qualsevol persona decent que dediqui una mica de temps a esbrinar-ho.

Si això passés, estaríem salvats. Ho fan difícil TV3, Punt Diari i Ara. Són també col·laboradors necessaris i imperdonables.

Hi ha altres responsables. Són aquells que, no podent ignorar-ho, ho tapen amb fum. Penso en l'entrevista amb el director de l'hospital Josep Trueta publicada ahir per aquest diari. Va ser un model del que en anglès se'n diu wooden tongue i en francès langue de bois. És usar la llengua com si fos de fusta, per deliberadament no dir res.

Si tots obréssim en sentit contrari, el tema estaria resolt, i no penso només en els periodistes, sinó en tothom. S'ha d'explicar el que tot usuari de la sanitat constata. En efecte, malgrat la dedicació de la majoria del personal sanitari, el sistema ens cau a sobre. En només tres anys s'ha retallat fins a un trenta per cent els sous dels metges, s'han introduït impostos i limitacions immorals als usuaris, s'ha evitat que el parlament en debatés, des de la Generalitat s'ha mentit i criminalitzat pels descosits ("la sanitat no és un dret" va dir l'ignorant Boi Ruiz) i, sobretot, s'ha d'obrat despietadament.

Quan estava internat a l'hospital on va morir, un gran polític i intel·lectual català que havia influït molt en Jordi Pujol (i aquest ho reconeixia) em va dir, davant de testimonis: "Pujol no té cor, en comptes de cor té un tros de glaç". El cas de Mas és encara pitjor. Sóc tan ximple que encara no me'n sé fer a la idea. Ja hi arribaré.

Certament, calia reformar mol?tes coses, perquè estem en temps de crisi, i si no hi haguéssim estat, també. Però el que s'ha fet no té perdó i no en tindrà. Mai no es pot desfer la base de res sense, com a mínim, una consideració crítica de com s'ha manat i de com qui està al cim ha fet les coses. O és que no hi ha cap imputat a Reus, per un tema sanitari que vaig revelar en solitari en aquest modest i digne diari l'octubre del 2011 i que he anat ?se?guint?

Com que els diaris no són elàstics, avui no en puc parlar més. Però ho faré. Ho tinc articulat en el cap. Hi he dedicat més d'un any i mig i dotzenes d'articles. No estem davant de meres retallades, sinó davant la més gran, més malèvola, més demostrable, més vil i més insolent regressió social que hi ha hagut des de la darrera dictadura. Ara encara es pot deturar. En un parell de mesos pot ser massa tard.