La Generalitat impulsa una llei ràpida per evitar el recurs al TC

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va anunciar ahir que impulsaran per la via ràpida de lectura única una nova llei catalana per deixar «sense efectes pràctics» el recurs al Tribunal Constitucional sobre la llei de pobresa energètica i emergència d'habitatge. Aquesta és la principal mesura que va anunciar Puigdemont de la cimera de dues hores que es va celebrar ahir amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, tots els grups parlamentaris, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i d'altres regidors, així com representants d'entitats socials, entre elles les promotores de la ILP.

Una trobada per fer front al recurs del Govern central en el qual els alcaldes presents de les principals ciutats catalanes -Barcelona, Badalona, Tarragona, Terrassa, Sabadell, l'Hospitalet, Lleida, Girona i Santa Coloma de Gramenet, entre d'altres- van acollir favorablement la mesura proposada de Puigdemont.

Encara que els regidors van reclamar al Govern que es despleguin les parts no recorregudes de l'esmentada llei, com va alertar l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va incidir que la llei suspesa parcialment pel TC «segueix plenament vigent, perquè la necessitat és plenament vigent».

La Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació de Municipis de Catalunya van incidir en la necessitat que els bancs col·laborin contra desnonaments, en la mateixa línia que els representants de les entitats, que van trobar a faltar més «accions concretes» i la presència en la cimera dels grans propietaris de pisos i les empreses subministradores, que «són gran part del problema però també de la solució».

Tal com va explicar en una breu compareixença després de la reunió, Puigdemont es va comprometre a «deixar sense efectes pràctics» la suspensió del TC derivada del recurs del Govern central.

La via escollida és impulsar una nova llei «per substituir tot allò suspès» però que reculli també el que no s'anul·larà, amb la finalitat que la normativa integri tots els elements per dotar el món local, la Generalitat i els actors socials de les «eines per donar resposta de país amb arguments sòlids».

Puigdemont va anunciar que avui mateix el Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat, el grup promotor de la ILP i el Consell de l'Advocacia iniciaran els treballs per a un projecte de llei «de lectura única» que reguli el que el Govern central vol «limitar» i que es tramitarà «amb tota la celeritat» que permeti el parlament català.

El president català va alertar que són necessàries «solucions ràpides» i de forma «coordinada» perquè «un dels temors -va dir- és que hi hagi una onada de desnonaments després del recurs» al Constitucional.

Abans de l'arrencada de la reunió, el líder popular, Xavier García Albiol, havia mostrat el seu escepticisme davant la possibilitat que es convertís en un «aquelarre» contra el PP i el Govern, i al terme de la cita fonts del partit van evitar posicionar-se per ara, encara que la formació no té problema en què es desenvolupi una nova norma sempre que no pretengui «burlar» el TC.

Un posicionament similar al de Ciutadans, que va considerar que la gent vulnerable necessita eines legals, però mai des de la desobediència o la confrontació, pel que no estan en contra d'una nova llei si s'emmarca en la legalitat i no contradiu sentències, van assenyalar fonts de la formació taronja.

Prèviament a la cimera, el president del grup parlamentari de Sí que es Pot, Lluís Rabell, va demanar al Govern que acceleri la seva reunió amb les entitats bancàries perquè compleixin amb el que preveu la llei d'emergència social i que firmi convenis amb les empreses de subministrament energètic.

I el líder del PSC, Miquel Iceta, va reclamar abans d'entrar al Palau que el Govern apliqui «mesures concretes» per ajudar famílies i ajuntaments més enllà de mostrar «rebuig i empipament» contra la posició del Govern del PP.

De la seva banda, el portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Carlos Macías, va lamentar que no s'hagin acordat «accions concretes».

I per últim, el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, va alertar de la seva banda que «no té sentit que els grans responsables dels desnonaments i la pobresa energètica no estiguin presents a la reunió», atès que «aquests actors privats són gran part del problema però també de la solució».