L'exdiputat del PSC i presumpte cervell de la trama de corrupció Pretòria, Luis Andrés García, Luigi, va dir ahir que els antics homes de confiança de Jordi Pujol, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, van cobrar una comissió del 4% per mitjançar en dues operacions urbanístiques.
Ho va declarar en la tercera sessió del judici que s'està celebrant aquests dies a l'Audiència Nacional i en el que s'enfronta a una petició fiscal de 8 anys de presó i 22,6 milions d'euros de multa per tres delictes continuats de tràfic d'influències i un altre de blanqueig.
Aquesta comissió del 4% -que és, segons ell, «en el que està el mercat»- la van cobrar l'exsecretari de Presidència Lluís Prenafeta i l'exconseller d'Economia Macià Alavedra en conceptes «d'intermediació privada», és a dir per presentar-li al comprador d'uns terrenys que aquest havia adquirit prèviament en les localitats de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) i Badalona.
Es tracta de les operacions Badalona i Niesma, relacionades amb la compravenda d'uns terrenys al costat del port esportiu de Badalona i al voltant de dues finques a Sant Andreu en les quals, segons la Fiscalia, els tres acusats van exercir una «situació de domini» en l'àmbit de les adjudicacions públiques.
I, segons Luigi, van ser els exalts càrrecs de Convergència els que van acordar que percebrien el 4% del total del preu d'adquisició amb les societats Projecte Immobiliari Valiant en l'operació Niesma i Espais Promotors Immobiliaris en l'operació Badalona.
La fiscal Anticorrupció Ana Cuenca calcula que aquest percentatge puja a poc més de 637.500 euros, que tots dos van ocultar a Hisenda a través d'un complex entramat de societats opaques i servint-se d'altres acusats.
«No era l'aconseguidor»
Però el que va deixar clar per damunt de tot el principal acusat avui és que ell no era «aconseguidor» de cap trama de corrupció, com creu la Fiscalia, sinó que sol era un promotor que intentava treure benefici de les seves operacions urbanístiques.
«En cap cas he intervingut, intermediat ni gestionat per compte de tercers cap operació urbanística», va assegurar. No ho creu així el Ministeri Públic, que sosté que «Luigi» va liderar «un entramat dirigit a manipular les adjudicacions públiques de diverses operacions urbanístiques» exercint una influència «notòria» sobre els càrrecs públics encarregats de decidir sobre les mateixes i percebent un total de 5,9 milions d'euros que va ocultar al fisc a través de societats opaques.
També va negar que tingués «informació privada extraordinària de cap administració» o que algú l'informés sobre el que es parlava en els plens dels ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres, als quals la trama va poder defraudar entorn de 45 milions d'euros.
Desmentit per les gravacions
Per a l'acusat, això és «absurd» i «impossible», sobretot si se sap com funciona una administració pública. Tampoc no va informar, segons ha declarat, a cap empresari sobre informació privilegiada dels consistoris, cosa que va quedar desmentit en les gravacions que s'han reproduït avui a la sala i que el seu advocat va impugnar el primer dia per vulneració dels seus drets fonamentals.
Dimecres converses telefòniques reproduïdes en el judici que s'està celebrant a l'Audiència Nacional van demostrar que «Luigi», exdiputat autonòmic pel PSC, es va queixar dels impediments que posava la interventora, si bé l'exalcalde no ha reconegut en cap moment que estiguessin parlant d'ella. «Qui cony s'ha pensat aquesta puta interventora que és?», apunta en un moment de la conversa Luigi, qui fa saber a Muñoz que ja li havia dit més vegades que «s'havia de fer fora».
