El TC anul·la l'obligació de finançar l'educació només en castellà

El Tribunal Constitucional va estimar parcialment el recurs de la Generalitat de Catalunya contra la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l'Educació (LOMCE) i va anul·lar alguns dels preceptes impugnats per considerar que envaeixen competències autonòmiques en matèria d'educació.

Entre ells, la sentència considera que el sistema dissenyat per la llei per garantir l'ensenyament en castellà sostingut amb fons públics, que va impulsar l'exministre José Ignacio Wert, no respecta el repartiment de competències entre l'Estat i la comunitat autònoma.

Es refereix, en concret, a la capacitat del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, a través de l'Alta Inspecció d'Educació, per decidir sobre l'escolarització d'aquests alumnes en centres privats i al seu finançament.

El sistema previst en la disposició addicional 38 de la LOMCE que ara queda anul·lada, permetia al ministeri becar l'escolarització d'alumnes en castellà en centres privats quan la xarxa pública catalana no els garantís aquest dret.

El decret que va desenvolupar aquesta previsió establia en uns 6.000 euros l'import per alumne i any, que després el Govern central trauría del finançament autonòmic de Catalunya.

Al gener del 2015, havien demanat l'ajuda 322 famílies de cara al curs 2016/2017, quan es va concedir a un total de 40, segons dades oficials. Ara, la sentència aprovada per unanimitat i de la qual ha estat ponent el magistrat Fernando Valdés Dal-Ré, rebutja aquesta previsió perquè considera que l'alta inspecció educativa està intervenint de forma «directa» i en substitució de l'Estat per executar una competència que és autonòmica i ho fa perquè la LOMCE s'excedeix en atribuir-li aquest paper.

Conforme detalla el text, segons la doctrina constitucional, l'alta inspecció «constitueix una competència estatal de vigilància, però no un control genèric i indeterminat que impliqui dependència jeràrquica de les comunitats autònomes respecte a l'Administració de l'Estat». Considera així que no és admissible que l'alta inspecció assumeixi competències que són de les comunitats. Explica que l'Estat pot fixar mecanismes de control administratiu o de coordinació, però sempre que les mesures aprovades «trobin cobertura en alguna competència estatal de coordinació i resultin degudes, necessàries i proporcionades, en el sentit que siguin l'alternativa menys restrictiva per salvaguardar béns legítims i produeixin més beneficis en aquests que perjudicis en l'autonomia de les Comunitats Autònomes».

La portaveu d'Educació de Cs al Congrés, Marta Martín, va afirmar que la fórmula de la LOMCE anul·lada pel Tribunal Constitucional és una política de «perdedors».

Estudi sobre la immersió

El 47,4% dels catalans no està d'acord amb que en el sistema educatiu de Catalunya la llengua vehicular sigui el català, la qual cosa contradiu el reiterat «ampli consens», segons posa de manfiest l'estudi El consens de la immersió lingüística: realitat o mite, publicat a «Politikon». «Encara que la meitat de la població està d'acord amb la immersió, l'altra meitat la rebutja», assenyalen els autors, Roberto Garvia, professor de Sociologia a la Universitat Carlos III de Madrid, i Andrés Santana, doctor en Ciència Política per la Universitat Pompeu Fabra.