L'interlocutor Puigdemont es reivindica

El tango de Carlos Gardel (1895-1935) Volver -de lletra escrita a mitges amb l'escriptor i periodista colombià Alfredo le Pera (1900-1935)- diu que «vint anys no són res». No deu pensar exactament el mateix l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont que, ahir, va tornar a ser el polític del dia al manifestar davant d'una bona colla de micròfons oberts a la Haus der Bundespressekonferenz de Berlín: «Jo no sé si estaré vint anys sense trepitjar territori espanyol; el que sí sé és que no estaré 20 anys sense trepitjar territori català». Insinuava Puigdemont voluntat de desafiar l'ordre de detenció que pesa sobre ell per rebelió, emesa pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena? No ben bé: el sud de França, va precisar, seria una opció perquè «no deixaria de ser Catalunya» i, per tant, això podria passar «avui mateix [ahir per al lector]». Vint anys -que per molt que digui Gardel poden semblar molt de temps- són els que triga a prescriure el delicte de rebel·lió que pesa sobre el líder de la Crida per la República -moviment polític que impulsa Puigdemont al costat de noms propis com el de Jordi Sánchez i del president Quim Torra- i nou amo i senyor del PDeCAT -i sinó que li ho preguntin a l'excoordinadora general, Marta Pascal. De moment, però, quan marxi d'Alemanya, previsiblement aquest dissabte, on posarà els peus serà a Bèlgica, des d'on es proposa liderar l'anomenat Consell de la República (fins a data d'avui més imaginària que El malalt de Molière), amb seu a Waterloo. A banda d'aventurar hipotètiques visites futures a la França meridional, Carles Puigdemont, que ahir es va reivindicar com a interlocutor amb l'Estat, reclama menys «gestos» i més «fets» i una oferta de «projecte polític per a Catalunya» al Govern espanyol de Pedro Sánchez. Espera Puigdemont una proposta sobre com el Principat pot «continuar dins d'Espanya», un diàleg sobre «la relació» entre els dos territoris: si La Moncloa va reunir-se amb «terroristes d'ETA» en el seu moment seria «absurd» que no ho fes amb el «moviment independentista català», argumenta. Cal abordar «l'essència de la democràcia»: «respectar la voluntat que decideixi un poble sobre el seu futur», insisteix. Carles Puigdemont, però, no es mou d'allà on era: «la decisió del poble de Catalunya de constituir-se com a independent és un fet». I punt.

Considera Puigdemont que no li pertoca a ell presentar propostes sobre l'encaix de Catalunya a Espanya i avisa, de passada, al govern socialista: «el senyor Sánchez ha tingut els vots, també, del nostre grup parlamentari per poder ser investit i el normal és que qui rep els vots d'algú, correspongui». De moment, una de freda i una de calenta: per un costat, els diputats del PDeCAT al Congrés avisen que l'eventual vot favorable a l'increment del sostre de despesa de les administracions «no és de franc»; per l'altre, fonts del partit citades per Europa Press apuntaven que demà votaran a favor que Rosa María Mateo administri TVE; faltarà, però, un diputat, Antoni Postius.