El cant dels ocells, de Pau Casals, és una peça musical summament dolça que, paradoxalment, cada vegada que sona en un acte, sigui on sigui, evoca una pèrdua o, en el cas d'ahir, a Barcelona, una desgràcia passada. Drama que van provocar fa un any un grup de terroristes gihadistes que van actuar, segons es desprèn de les investigacions policials, sota les ordres d'un imam radical, Abdelbaki es-Satty, que predicava a la mesquita de Ripoll. D'aquella ciutat petita en van sortir també tres dels terroristes que es van endur per davant setze vides. Ahir, les víctimes dels atemptats del 17 i del 18 d'agost a la capital i a Cambrils van ser recordades en un acte institucional però sobretot emotiu celebrat a la plaça de Catalunya. A la primera fila van escoltar El Cant dels ocells els familiars dels morts, setze en total; també hi eren els Reis d'Espanya, Felip VI i Letizia; el president del Govern central, Pedro Sánchez; el de la Generalitat, Quim Torra, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, entre moltes altres autoritats.
«Ajudar, emparar, protegir»
Centenars de persones -en aquest cas anònimes- van omplir la plaça per recordar les víctimes i per transmetre suport als familiars. La periodista Gemma Nierga va fer de mestressa d'una cerimònia dominada per la poesia, la música, el respecte i el silenci, que només van trencar els aplaudiments. Barcelona és «una ciutat de pau», va dir Nierga, que va recordar que l'acte d'ahir també era «un reconeixement als serveis d'emergència i als cossos de seguretat», que el 17-A i el 18-A no van escatimar esforços per «ajudar, emparar i protegir» les víctimes de «la por, el dolor i el desconcert». Fa un any, la barbàrie va fer aflorar l'«actitud de bondat» dels barcelonins, va assenyalar Nierga, que van protegir, també, les víctimes dels terroristes, una actitud que «defineix el concepte de civilització i ciutadania». Un poema de John Donne, Devocions sobre situacions inesperades, va ser llegit en vuit idiomes -català, castellà, portuguès, francès, anglès, italià, alemany i neerlandès-, els que parlaven les persones que van perdre la vida en l'atac terrorista. «Ningú no és una illa, complet en ell mateix. Cada home és un bocí de continent, una part de la terra; si el mar s'emporta una porció de terra, tot Europa queda disminuïda, tant li fa si és un promontori, la casa d'un dels teus amics o la teva pròpia casa. La mort de qualsevol home m'afebleix perquè estic lligat a la humanitat. Per això no preguntis per qui toquen les campanes: toquen per a tu».
Crits a favor del Rei i salutació
Darrere la poesia, va tornar a sonar la música, interpretada en aquest cas per 50 alumnes d'escoles de músiques i del Conservatori de Barcelona: Imagine, de John Lennon, Somewhere over the rainbow, del Mag d'Oz, i Hallelujah (Leonar Cohen). Qualsevol nit pot sortir el sol, l'himne de Jaume Sisa, va tancar el repertori i va arrencar els aplaudiments del públic. «Barcelona us acull i us vol acompanyar en el dolor», va dir Nierga als familiars de les víctimes, que també van ser a la Rambla per dipositar rams de flors a tocar del mosaic de Joan Miró. A continuació, els Reis -que van rebre alguns «visca!»- i la resta d'autoritats van atansar-se a saludar els familiars, un per un.
El símbol de Batman
Els pares d'en Xavi, el nen d'amb prou feines tres anys de Rubí que va morir en els atemptats de la Rambla, encapçalaven la concentració en record de les víctimes al Pla de l'Os, on hi ha el mosaic mironià, i que van protagonitzar les famílies. Hi va haver llàgrimes i abraçades; les flors van envoltar el mosaic. El pares del petit Julian Cadman, el nen australià de set anys que va morir en l'atemptat, van deixar-hi un os blanc de peluix, amb el nas vermell, amb un escrit signat pels avis. I una cartolina amb el nom de Julian, un cor pintat amb els colors de la bandera espanyola i el símbol de Batman. Torra, el president del Parlament, Roger Torrent, Ada Colau i la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, van fer de representants institucionals en l'ofrena.
