Jordi Pujol Ferrusola declara a l'Audiència Nacional com a investigat per blanqueig de capitals

Jordi Pujol Ferrusola ha comparegut aquest divendres al matí a l'Audiència Nacional com a investigat per un delicte de blanqueig de capitals. El jutge de José de la Mata, que investiga la fortuna de la família de l'expresident, l'ha citat a declarar per una presumpta comissió que hauria cobrat l'any 1991 de l'operació Grand Tibidabo. Segons fonts jurídiques, Pujol Ferrusola només ha respost a les preguntes de la seva defensa i ha mantingut que els diners procedien de la desinversió d'un producte financer. El cas es remunta a fa 29 anys amb la venda de la seu social del Consorci Nacional Lísing, origen de la societat Grand Tibidabo, a la Generalitat per 252 milions de les antigues pessetes.

El jutge vincula un ingrés de 8,5 milions de l'any 1991 en un compte de Pujol Ferrusola a Andorra amb la venda de la societat. L'ingrés s'hauria produït uns dies després que s'estengués un xec vinculat a la venda per valor de 9,3 milions de pessetes i que va cobrar Catalana de Mitjans i Edició S.A, relacionada a Joan Anton Sànchez Carreté, assessor fiscal de los Pujol.

El jutge ja va prendre declaració a Sànchez Carreté i a l'exsecretari de Presidència de la Generalitat Lluís Prenafeta perquè creu que la diferència entra la quantitat que figurava al xec i el que finalment hauria cobrat Pujol Ferrusola podria correspondre al pagament de comissions d'intermediació.

Pujol Ferrusola ha arribat a l'Audiència Nacional, on estava citat a dos quarts d'onze del matí, cap a tres quarts de deu i n'ha sortit poc abans d'un quart de dotze. Segons fonts jurídiques i de la defensa, només ha respost a les preguntes del seu advocat, Cristóbal Martell, i s'ha negat a respondre a les acusacions particulars.

La fiscalia no ha formulat preguntes i ha acceptat que no es fessin constar les que tenia previst fer l'acusació de Grand Tibidabo. Pujol Ferrusola ha mantingut durant la seva declaració que els diners procedien d'una operació "intrabancària". És a dir, que els diners provenien de la desinversió d'un producte financer.