Sánchez marca el límit de la reunió amb Aragonès: «La legalitat democràtica»

Pedro Sánchez ja està marcant els límits a la reunió que mantindrà amb Pere Aragonès dimarts que ve. Quan tots dos dirigents s’asseguin a la taula a la Moncloa podran parlar de tot, però hauran de deixar de banda tot allò que se surti del «pacte constitucional i la legalitat democràtica», va matisar ahir el president del Govern des de Brussel·les. El president de la Generalitat no va trigar a respondre que, siguin quins siguin els termes que plantegi Sánchez, pretén parlar de l’autodeterminació de Catalunya i l’amnistia.

«Hi ha molt a parlar, molt a dialogar i moltes diferències que hem de resoldre», va admetre el cap de l’Executiu sobre la seva cita amb Aragonès en la roda de premsa posterior a la celebració del Consell Europeu a la capital belga. Sánchez va assenyalar que és perfectament conscient de quines són les «proclames» de l’independentisme i, en referència a això, va defensar que «la democràcia espanyola integra, no exclou, respecta totes les idees». «Cadascú pot defensar les seves idees dins el pacte constitucional», va destacar. En resum, el referèndum i l’amnistia queden fora de la discussió.

Per evitar debats fora dels marges de la llei, Sánchez va explicar que acudirà a la reunió amb la seva Agenda per al Retrobament sota el braç. En aquell document que va elaborar l’Executiu central el 2020 per obrir la taula de diàleg entre governs es recullen aspectes relatius a finançament, inversions o iniciatives legislatives. Això sí, «dins de la legalitat», va insistir Sánchez. Sobre les paraules dels líders independentistes després de la seva sortida de la presó, va assegurar no tenir «res a dir al que ells plantegen».

Aragonès també va voler marcar la seva agenda per a la reunió de dimarts que ve a les cinc de la tarda. Després vacunar-se al centre de vacunació de al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona, ​​va afirmar que aquesta trobada ha de ser «l’inici d’un procés d’una negociació real per resoldre el conflicte polític» i que, per tant, plantejarà l’autodeterminació i la amnistia. Tot i això, va explicar que més enllà d’aquestes propostes no desatendrà altres qüestions com els fons europeus.

El president català va assenyalar que encara hi ha obstacles que entorpeixen el diàleg. En concret, el Tribunal de Comptes, que, coincidint amb la reunió de dimarts que ve, ha de comunicar una fiança milionària per a 41 càrrecs i excàrrecs de la Generalitat. Aragonès va qualificar aquest fet de «nova inquisició econòmica» contra l’independentisme i va defensar que resoldre aquestes causes és «absolutament imprescindible per poder avançar en una negociació franca, real i honesta».

El president del Govern va defensar que van prendre aquesta decisió per «construir convivència». Va reivindicar que «l’útil per construir convivència en el passat va ser el càstig, i l’útil avui per construir convivència és el perdó». A més, va assegurar que cap dels president europeus presents a la reunió va fer al·lusió a la concessió de la mesura de gràcia a causa del «profund respecte i confiança» que tenen per la democràcia espanyola.

Per part seva, l’expresident del Govern José María Aznar va fer ahir una crida a «apuntar» i «no oblidar» el que han dit els empresaris del Cercle d’Economia o la Conferència Episcopal de Tarragona en defensa dels indults als condemnats pel procés. «Són dies per apuntar, per tenir al cap i no oblidar, però és que aquí hi ha hagut un cop d’Estat i han estat condemnats per un cop d’Estat», va assenyalar Aznar en l’acte de clausura del màster d’Acció Política de la Universitat Francisco de Vitòria i de l’Institut Atlàntic de Govern, que presideix.

Aznar va acusar el Govern de Pedro Sánchez de «laminar» el «crèdit» del Tribunal Suprem i va argumentar que indulta perquè li «convé» perquè els independentistes són els que el mantenen en el poder. «Estan indultant uns senyors que diuen que repetiran el cop d’Estat», va retreure.

«Pedres en el camí»

Paral·lelament, el ministre de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, va afirmar que les causes davant el Tribunal de Comptes contra ex alts càrrecs del Govern català són «pedres en el camí» en el procés de diàleg amb la Generalitat. «Ens correspon anar desenredant tot el camí, però fer-ho des del reconeixement dels òrgans i les institucions i dins de la legalitat», va afegir.