Pujol al·lega que «mai» va abusar del càrrec de president de la Generalitat

L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol sol·licitarà la seva lliure absolució en el judici que se celebrarà contra ell i els seus set fills a l’Audiència Nacional per diferents delictes relacionats amb la corrupció en el cas al qual donen nom. El cap de família assegura que «no existeix un sol ingrés en el patrimoni» familiar «que tingui relació causal amb un abusiu i il·legítim exercici de la seva autoritat i potestats públiques».

En el seu escrit de defensa, al qual ha tingut accés El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, intenta neutralitzar amb l’herència que li va deixar el seu pare, Florenci Pujol, les acusacions que li dirigeixen la Fiscalia Anticorrupció i les acusacions que exerceixen Podem i Grand Tibidabo. L’Advocacia de l’Estat no demana cap pena per a ell.

Lliure absolució

Els seus fills, inclòs el primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, que s’enfronta a la petició de pena més alta (29 anys de presó per part del fiscal i 2,9 per l’Advocacia de l’Estat), també sol·liciten la lliure absolució.

Tots comencen els seus escrits parlant de l’excomissari José Manuel Villarejo, principal imputat en el cas Tàndem, en el qual s’investiguen les clavegueres policials, i qui ha esmentat en diverses ocasions l’«operació Catalunya», amb la qual afirma que es va investigar polítics catalans. Excepte Oriol, cap l’esmenta expressament, però apunten a una «operativa d’assetjament coactiu sobre la propietat i executius i empleats de la Banca Privada d’Andorra» per arribar als seus fons, que neguen haver obtingut per la comissió de cap delicte.

Els germans Pujol, que comparteixen a Cristóbal Martell com a advocat, al·leguen que van regularitzar la seva situació davant l’Agència Tributària: Josep acollint-se a l’amnistia fiscal de 2012 i la resta, a través de declaracions complementàries. Oriol argumenta que va cancel·lar el 2010 el compte d’Andorra on guardava la part que li corresponia de l’herència del seu avi, als fons del qual va renunciar.

El seu advocat, Javier Melero, arriba fins i tot a instar en el seu escrit de defensa a la desclassificació dels documents de l’«operació Catalunya» del Ministeri d’Interior durant el Govern de Mariano Rajoy.

Dipòsit del pare

En només tres pàgines l’expresident s’oposa a l’acusació que li dirigeix el fiscal i que li demana 9 anys de presó per associació il·lícita i blanqueig de capitals. Anticorrupció sosté que la família Pujol es va enriquir, almenys des de l’any 1990, gràcies a l’ascendent del patriarca al capdavant de la Generalitat. En el seu escrit, Pujol explica que la seva trajectòria professional es va iniciar amb «una forta vinculació amb el seu pare, Florenci Pujol» i es remunta a Laboratoris Fides i a Banca Catalana.

«Aviat l’activitat política va passar a reclamar la major obstinació i esforç i, és més, la pròpia activitat econòmica va quedar també reorientada i al servei del projecte polític», assenyala. La «profunda inestabilitat política i els riscos que assumia», que «produïen profunda inquietud i desassossec en el seu pare», va motivar que, «amb voluntat d’assegurar i garantir l’estabilitat econòmica de la seva nora i néts, Florenci Pujol va fer saber al seu fill i nora que constituïa un dipòsit a l’exterior».

Quan va morir l’avi, el 1980, els fons ascendien a 140 milions de pessetes en dòlars. Quan el 1990 de la gestió dels fons se’n va ocupar el primogènit, ja n’hi havia 500. Pujol precisa que «mai en l’exercici de la seva alta funció pública va torçar el seu recte i digne exercici», tot afegint que «no va acceptar mai desplegar gestions d’invitació, incitació, suggeriment o influx de prevalença sobre autoritats resolvents o funcionaris informants en interès o a petició dels seus fills o cònjuge, ni tampoc va ser mai requerit per aquests en aquesta direcció».

Els seus fills descriuen circumstàncies similars. El més gran, a més, es refereix una a una a les operacions en les quals Anticorrupció li atribueix el cobrament de comissions per a negar qualsevol il·legalitat. En tots els casos la conclusió és similar: «No consta intervenció de Jordi Pujol Ferrusola ni suggestió, invitació o influx de cap mena sobre funcionaris informants o autoritats resolvents».