Pedro Sánchez s’enfronta avui a una altra votació de vertigen al Congrés pel que els independentistes consideren una falta de reacció davant el suposat espionatge que van patir entre el 2017 i el 2020 a través del programari israelià Pegasus. El Govern ha de convalidar per majoria simple el paquet de mesures econòmiques i socials per mitigar l’impacte de la guerra de Vladímir Putin a Ucraïna. Si no ho aconsegueix, el reial decret llei decaurà i amb ell la bonificació de 20 cèntims en cada litre de combustible, el límit del 2% a la pujada dels lloguers o l’augment del 15% de l’ingrés mínim vital, entre d’altres mesures. Però sobretot, si Sánchez surt derrotat, serà interpretat com un cop duríssim i una mostra inequívoca de debilitat. Tant, que la dinàmica de la legislatura quedaria severament compromesa. Per això, i davant la pressió dels grups, i també d’un PP que pot actuar de salvavides formidable de l’executiu, la Moncloa va informar ahir a última hora que s’obre a tramitar-lo com a projecte de llei, de manera que les forces parlamentàries puguin introduir esmenes.
Els seus socis parlamentaris, ERC i EH Bildu, porten des del dia en què va esclatar l’escàndol, el 18 d’abril, reclamant explicacions en públic, dimissions i accions judicials davant del que consideren un «atemptat directe» a la democràcia, en paraules d’Oriol Junqueras, líder dels republicans. I no només la Moncloa no ha concedit cap de les tres coses, sinó que ahir la ministra de Defensa, Margarita Robles, va justificar la vigilància pel procés, el 2017, i els disturbis als carrers de Catalunya després de la sentència, el 2019.
Les seves paraules van enfadar encara més els independentistes -el president Pere Aragonès va demanar la seva dimissió- i Unides Podem, que la va assenyalar directament. En aquell moment va semblar que l’executiu va guanyar consciència del perill de perdre avui la votació. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i dirigents del PSOE van fer una nova ronda de contactes per intentar demanar els suports necessaris. Sánchez, per la seva banda, va posposar el viatge a Moldàvia i Polònia que tenia previst per a avui i demà per ser present al ple de la cambra baixa. La votació es presenta, com a mínim, incerta, i qualsevol absència podria ser fatal. Tot i això, a última hora de la nit, a la Moncloa deien respirar amb cert alleujament i asseguraven que els suports ja estaven lligats, sense precisar la combinació de «sís» i abstencions.
«De moment, demani-li el vot al senyor [Alberto] Casero», va dir a Sánchez en el ple el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián. Era la seva manera d’amenaçar-lo amb el vot en contra, remetent-se a la votació tortuosa de la reforma laboral, salvada de miracle per l’error d’aquell diputat del PP. Bolaños es va reunir després amb Rufián i li va argumentar que l’electorat d’ERC no entendria que tombessin el decret. Però no va aconseguir apaivagar la indignació del partit. La cúpula es va reunir a la nit i es plantejaven el «no», perquè la pressió a Catalunya per l’espionatge és «brutal».
Bildu, que sol coordinar el vot amb ERC, deixava totes les portes obertes. Reconeixia que volia tramitar el decret, tot i ser «insuficient», però que la confiança amb el Govern estava «tocada». Els seus cinc vots podien ser claus. Igual que ho podien haver estat els nou de Cs. Bolaños es va reunir amb el seu portaveu, Edmundo Bal. Hi va haver un intent de negociació, perquè migressin del «no» a l’abstenció, però els taronges van posar una condició impossible per a Sánchez: treure Bildu de la comissió de secrets oficials que aprovarà avui el ple. El Govern també va sondejar Ana Oramas, de Coalició Canària, sense èxit: ella no es va moure de l’abstenció. Les trucades i reunions, buscant vot a vot, eren una prova molt clara del terreny delicadíssim que trepitjava el Govern.
Intercanvi epistolar
La sort està en mans, de fet, d’ERC i Bildu… I del PP, precisament de qui la Moncloa no volia «dependre». Però Gènova, que va enviar divendres passat el pla fiscal a Sánchez perquè pogués sumar alguna de les seves propostes, tampoc va aclarir si votarà en contra o s’abstindrà. I això que hi va haver un intercanvi epistolar entre les dues parts. Primer, el vicesecretari econòmic del partit, Juan Bravo, va dir per carta a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que el Govern s’havia de comprometre per escrit a tres coses si volia el «sí» del PP: tramitar el decret com a projecte de llei, incloure quatre mesures del seu pla (l’actualització de l’IRPF per mitigar la inflació, la baixada de l’IVA del gas i l’electricitat al 5%, l’agilització dels fons europeus i la racionalització de la despesa burocràtica) i fer-ho tot en aquest període de sessions.
Dues hores després de conèixer-se la missiva, la Moncloa confirmava que s’obria a tramitar el decret com a projecte de llei, alternativa que, no obstant, Bolaños no descartava des de feia setmanes. El gest perseguia satisfer el PP i altres grups. Després, Hisenda va fer pública la resposta escrita de Montero, on feia referència a la disposició a introduir esmenes. Segons s’acomiadava la ministra, un pacte PSOE-PP seria una «forma eficaç d’exercir la política» i mostrar que són «útils» per a la ciutadania. De fet, en la carta li recorda que està pendent la renovació del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional.
La legislatura s’acosta a una altra fita que es pot convertir en un autèntic punt d’inflexió. Si Pedro Sánchez surt derrotat, el Govern ja té preparat l’arsenal contra els grups: són ells els que fan decaure mesures que beneficien els ciutadans, com l’ajuda a la gasolina. D’entrada, però, quedaria clar el pols perdut del president del Govern en un moment crucial, amb una pressió a l’alça dels seus socis i a les portes de les eleccions a Andalusia.
