La crisi generada per l’espionatge a dirigents independentistes i membres del Govern català va viure ahir un nou episodi a Barcelona amb la breu conversa de dos dels seus principals protagonistes, Pedro Sánchez i Pere Aragonès. Els dos presidents es van emplaçar, a petició del líder català, a mantenir una reunió que encara no té data, i que hauria de servir per intentar reconduir una situació que està enverinant la legislatura i el diàleg entre executius.
La jornada de cloenda de la Reunió Cercle d’Economia va servir com a escenari per a la trobada. Tots dos esperaven l’arribada de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i, durant un parell de minuts, van compartir impressions en un moment de màxima tensió entre els governs respectius.
Amb gest seriós
Van parlar amb el gest seriós, gairebé aliens a la presència al costat dels ministres Miquel Iceta i Raquel Sánchez, la delegada del Govern a Catalunya, Maria Eugènia Gay, i el president del Cercle, Javier Faus. Aragonès va plantejar a Sánchez la necessitat que tots dos mantinguin una reunió com més aviat millor. Sánchez s’hi va mostrar d’acord. Des del principi es va descartar que aquesta trobada tingués lloc aprofitant la visita del president del Govern central a Barcelona, perquè la Generalitat creu necessària una preparació prèvia.
Segons fonts del Govern català, el president va destacar davant Sánchez «la gravetat» de la situació, i també que necessiten veure’s cara a cara amb urgència i disposar de temps per parlar. El president del Govern central va traslladar a Aragonès la necessitat de «resoldre la situació», i de fer-ho «pensant en els catalans». També va recollir el guant del president de la Generalitat i va acceptar que els equips de tots dos treballin per concertar una reunió, segons l’executiu central.
Fins ara, el Govern central estava obert a acceptar la insistent petició de la Generalitat que es produeixi una reunió bilateral entre els dos presidents, però no s’hi referia en públic. La confirmació, aquesta setmana, que el CNI va espiar Pere Aragonès, i la petició del president de la Generalitat que es desclassifiqui l’autorització judicial per intervenir el seu telèfon han provocat una escalada de la tensió.
Per a la Generalitat, la disposició de Sánchez a reunir-se «no canvia res». El president català va evidenciar el seu malestar per l’espionatge negant-se a aplaudir el discurs de clausura del president del Govern central, perquè «no ha aportat res de nou». «Perquè segueixi el diàleg hi ha d’haver confiança», explicava el seu equip. Unes hores abans, en una entrevista radiofònica a Catalunya Ràdio, el president de la Generalitat havia dit que la seva confiança en el Govern central «està trencada, a zero».
I això que Sánchez va utilitzar una part del seu discurs per intentar recompondre els ponts amb la Generalitat, malmesos com mai des del principi de la legislatura. Les paraules del cap de l’Executiu central es van poder interpretar com una rotunda declaració d’intencions: no pensa renunciar al diàleg i la «negociació» amb Catalunya, malgrat l’enuig de la Generalitat. De moment, Aragonès tampoc vol donar per acabades les converses.
En la seva al·locució, el president del Govern central va manifestar el seu «profund respecte a la societat i a les institucions catalanes», i la seva «voluntat ferma» de «continuar avançant en la negociació, el diàleg i l’acord, perquè no hi ha propòsit més noble per als dirigents polítics de construir convivència, perquè els nostres ciutadans visquin en societats sense fractures».
No va ser l’únic moment que va semblar una crida apassionada a Aragonès perquè no trenqui relacions amb el Govern central. Després d’assegurar que l’«horitzó» de l’executiu és esgotar la «legislatura», Sánchez es va referir diverses vegades a les «turbulències» que han afrontat Espanya i Europa els últims anys. Va fer referència a la pandèmia i la guerra a Ucraïna, i també al Brexit, però la llista que va desgranar semblava pensada per recordar a Aragonès els èxits socials del Govern.
