L’exdirigent de Junts Elsa Artadi va admetre ahir davant el jutge que l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont la va enviar, com a experta en economia, a una reunió en què va participar un suposat emissari rus per parlar de criptomonedes. Aquesta trobada, celebrada a l’Hotel Colón de Barcelona, es va produir entre el 21 i el 24 d’octubre del 2017, dies abans de la declaració unilateral d’independència (DUI).
La testimoni va explicar que aquesta reunió va durar uns 20 minuts i que la informació que va rebre va ser «molt difusa», segons fonts judicials. «No sé què volien», va precisar l’exdiputada de Junts i excandidata a l’alcaldia de Barcelona. Va assegurar que aquest grup de persones, entre les quals hi havia Víctor Terradellas, exresponsable de relacions internacionals de CDC, li van arribar a preguntar quins plans tenia la Generalitat respecte les criptomonedes i que ella va contestar que cap. La reunió es va fer en un hotel i no al seu despatx oficial (secretària general de coordinació interdepartamental) perquè, segons va explicar l’expolítica, era habitual fer-ho en aquests llocs o cafeteries. Artadi va sortir de la sala de vistes per un accés intern per evitar els mitjans de comunicació.
Segons va reconèixer també en la declaració, Artadi va estar present en una altra reunió en què, directament, Puigdemont va rebre els presumptes emissaris russos a la Casa dels Canonges, residència oficial del president. En aquest contacte, que es va produir el 26 d’octubre, un dia abans de la DUI, va participar-hi Terradellas, impulsor de l’anterior reunió a l’hotel de Barcelona; l’empresari català Jordi Sardà Bonvehí; l’exdiplomàtic rus Nicolai Sadovnikov, i l’exmilitar Sergei Motin. «No recordo de què es va parlar», va detallar Artadi. La trobada va durar tres o quatre minuts, segons va explicar.
Durant aquesta declaració, el jutge instructor Joaquín Aguirre, que investiga la trama russa del procés, va advertir Artadi que el seu testimoni no tenia credibilitat, que com a testimoni tenia l’obligació de dir la veritat i que, si no, «podria tenir conseqüències penals», van indicar les fonts consultades.
El jutge també va interrogar com a imputat Alexander Dmitrenko, a qui el Govern espanyol ha denegat la nacionalitat espanyola per la seva vinculació amb els serveis d’intel·ligència russos. Aquest empresari resident a Barcelona va dir que la compra de gas liquat per part d’una empresa de Hong Kong a una altra russa no tenia res a veure amb el procés i que era un negoci en què participava com a comissionista.
Dmitrenko va relatar que els 295.000 euros que l’empresa russa va pagar com a avançament no van arribar mai a Espanya i que la idea era ingressar-los en un compte d’Artiem Lukoiaviuv (que va fundar amb ell una companyia a Londres), fill adoptiu de Vladislav Surkov, anomenat cardenal gris, un influent i misteriós exassessor personal del president rus, Vladímir Putin. D’aquest amic va dir que era important per a Catalunya tenir-hi contacte des del punt de vista empresarial.
Cambra de Comerç
Segons aquest imputat, aquest negoci podia afavorir la Cambra de Comerç de Barcelona, aleshores dirigida per l’ara diputat de Junts Joan Canadell, i Catalunya, no només perquè ell paga impostos aquí, sinó perquè als ports de Barcelona es pot descarregar aquest material. La compravenda, al final, no es va dur a terme i els diners, segons l’encausat, se’ls va quedar l’empresa russa.
En ser preguntat pel fiscal Fernando Maldonado per què el cap de l’oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, es va alegrar que aquest negoci tingués èxit, Dmitrenko va afirmar que va ser perquè era amic seu perquè l’havia ajudat abans perquè el nomenessin ambaixador de la Cambra de Comerç de Barcelona a Rússia. «Es va alegrar dels meus èxits», va destacar.
Dmitrenko va reconèixer que com que estava agraït a Alay per la seva ajuda li va proposar dues conferències a Moscou, no detallant si va presentar altres personalitats d’aquell país. Altres fonts apunten que el cap de l’oficina de Puigdemont es va trobar amb el fill adoptiu del cardenal gris (li el va presentar ell), així com amb periodistes propers al Kremlin.
