Un nou tractament, que combina una teràpia dirigida amb quimioteràpia, ha demostrat ser altament efectiu en el càncer de mama. Es tracta del trastuzumab deruxtecan, una mena d’immunoteràpia que augmenta la supervivència lliure de malaltia i la supervivència mitjana enfront dels tractaments habituals. Un estudi internacional en fase tres, en què han participat quatre centres catalans, prova l’eficàcia d’aquest fàrmac en un nou segment de dones: aquelles que tenen un tumor HER2-negatiu. Redueix fins a un 40% la mortalitat i controla la malaltia el doble de temps que la químio. El trastuzumab és el més «revolucionari» dels últims mesos en la investigació d’aquesta malaltia i obre la porta a tractar altres tipus de càncer.
Al març, un estudi liderat per l’International Breast Cancer Center (IBCC) ja va demostrar que el trastuzumab deruxtecan millorava la supervivència lliure de progressió al cap de 12 mesos de les pacients de càncer de mama metastàtic HER2-positiu, un dels més agressius. Però ara els investigadors han vist com aquest mateix fàrmac també és eficaç en una altra població: la de les dones amb càncer metastàtic HER2-negatiu.
El càncer de mama és el tumor més freqüent en dones a tot el món: afecta 2,3 milions de persones i causa la mort de 571.000 cada any. La classificació molecular permet decidir quin és el millor tractament segons les característiques del tumor. Entre els diferents subtipus, els càncers de mama HER2-negatiu són el 70% dels tumors.
La nova investigació, que va estudiar 650 dones, ha estat publicada a New England Journal of Medicine i hi han participat quatre centres catalans: l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) de l’Hospital Clínic, la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell). Els resultats van ser presentats ahir a l’American Society of Clinical Oncology (ASCO), que es va celebrar a Chicago (EUA).
Què és el HER2?
HER2 és una proteïna que es troba a l’exterior de les cèl·lules tumorals i els nivells es determinen de forma rutinària per decidir quina és l’estratègia de tractament més adequada per al càncer de mama. En el cas dels tumors metastàtics HER2 negatius, s’ha vist que el 55% no tenen amplificació del gen HER2 (per tant, fins ara, són considerats com a HER2-negatius), però el 70% d’aquests expressen nivells baixos de la proteïna HER2 (són els HER2-baix o HER2-low, en anglès).
«El trastuzumab, que és un anticòs, té vuit molècules d’una quimioteràpia molt potent. S’ha demostrat que és capaç de funcionar amb els tumors HER2-baix. Són pacients amb metàstasi, que ja han rebut diversos tractaments», va explicar l’oncòleg de l’Hospital Clínic Aleix Prat, cap del grup Genòhttps://www.msn.com/es-es/feedmica translacional i teràpies dirigides en tumors sòlids de l’Idibaps.
L’estudi de New England Journal of Medicine mostra que el trastuzumab té «una eficàcia clarament superior» que la quimioteràpia, controla la malaltia «el doble de temps» i «millora la supervivència». «Disminueix el risc de morir un 40% i, en termes absoluts, augmenta la supervivència en sis mesos», va dir Prat.
Segons aquest oncòleg, aquest fàrmac és «el més revolucionari», en els últims mesos, al camp de la investigació del càncer. «És molt revolucionari no només per la seva eficàcia, sinó perquè utilitza els anticossos per atacar amb quimi el tumor. És una forma intel·ligent de donar químio al càncer de mama i té menys toxicitat que certes quimios. L’anticòs, en el fons, és un tipus d’immunoteràpia», va afegir.
Altres càncers
A més, el trastuzumab comença a «demostrar activitat» en altres tipus de càncer, com el de pulmó, en què «comença a haver-hi dades molt interessants». «El fàrmac s’està testant en múltiples estudis», va assegurar Prat. «Ara, el proper pas és intentar portar aquest tractament en fases més precoces de la malaltia, és a dir, a les pacients que tenen un càncer de mama localitzat».
Per la seva banda, segons Maria Vidal, oncòloga, professora i investigadora amb Prats a l’Idibaps, un dels «reptes actuals» serà assegurar que es mirin «de manera adequada» els nivells de HER2. «Fins ara no era important, però ara ho és molt, i estudis previs mostren una gran discordança entre patòlegs per identificar nivells baixos de HER2», va dir Vidal.
«Els resultats obtinguts són estadísticament significatius, clínicament molt rellevants i amb efectes adversos molt manejables. Aquest tractament passarà a ser un estàndard d’aquí a poc temps, i esperem que no trigui gaire a poder incorporar-se al sistema públic una vegada s’aprovi per l’Agència Europea del Medicament i l’Agència Espanyola de Medicaments», va comentar Miguel Gil, Cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’ICO.
