La postconvergència ja assumeix errors en l’1-O, encara que segueix apel·lant retòricament al «mandat» del referèndum celebrat fa gairebé cinc anys i a aixecar la declaració d’independència sense fixar terminis. La principal aposta del tàndem Borràs-Turull és la «confrontació intel·ligent» que defensen com una forma de desgast al poder de l’Estat espanyol des de tots els nivells institucionals, també econòmicament. Per aconseguir-ho, consideren que s’ha de posar punt final a la taula de diàleg amb el Govern central, ja que segons el seu parer és «perjudicial» per a l’independentisme perquè el «desmobilitza internament i el silencia internacionalment» i perquè «no ha donat cap fruit». Així, es proposen que l’1 d’octubre del 2022, cinc anys després del referèndum, hi hagi «un punt d’inflexió» per reprendre el pols cap a la independència.
Convençuts que només el xoc amb l’Estat espanyol oferirà una nova oportunitat per a la desconnexió independentista, els postconvergents advoquen per acabar com més aviat millor amb el desglaç entre governs. Però xoquen amb la permanència en el Consell Executiu, en una coalició capitanejada per ERC de la qual amenacen de sortir si la seva auditoria sobre el compliment de l’acord no els satisfà.
Per altra banda, Borràs s’aferra a tots els càrrecs i Junts impulsa un procés de reforma dels seus estatuts per blindar-la. Si bé fins ara els investigats per corrupció eren suspesos de manera automàtica quan tenien data per al seu judici, la nova ponència preveu eximir els imputats i fins i tot condemnats per aquests delictes si la comissió de garanties considera que hi ha lawfare (guerra jurídica). Això suposa que Borràs mantindrà el carnet del partit quan se li obri judici oral, però també si és condemnada.
Junts necessita consolidar el seu poder territorial, en què ERC comença amb avantatge, de cara a les eleccions del 2023. Si bé la ponència municipal deixa clar que apostaran preferentment per pactes amb forces independentistes, la porta queda oberta a reeditar aliances amb partits fora de l’òrbita sobiranista si convé en algun territori, respectant així l’autonomia local, sempre que els permeti aplicar el programa electoral. El grau d’exigència s’eleva quant a pactes supramunicipals, tenint en compte que Junts governa al costat del PSC la Diputació de Barcelona, i és aquí on recalquen que pactaran «de manera molt prioritària» amb els que acceptin el dret a l’autodeterminació.
