Ràbia, impotència, fàstic, por... Així se senten les dones davant l’auge de les punxades a les discoteques que, provinent del Regne Unit, circula des de fa uns mesos a Espanya. Un qüestionari elaborat per aquest diari ha recopilat 20 veus de dones anònimes, d’entre 18 i 26 anys, amb la intenció de visibilitzar la seva situació davant d’aquesta «nova onada» de violència en espais d’oci nocturn i com això ha impulsat un canvi radical en els seus hàbits, perquè algunes confessen ser «incapaces de seguir amb la seva vida amb normalitat» després de l’arribada del fenomen. Les punxades, fins avui, han estat les protagonistes de 19 denúncies a discoteques de Catalunya, de les quals 7 han passat a Barcelona. «Em fa fàstic que hi hagi gent capaç de fer-ho», va pronunciar una de les participants.
El 85% de les dones enquestades assegura que ja no surt de festa amb la mateixa freqüència després de començar les agressions. En alguns casos, la rutina de les dones ha canviat dràsticament. Una d’elles, per exemple, va compartir que s’ha vist forçada a «beure menys, no estar a prop de grups de nois i estar vigilant tota l’estona».
La mateixa jove també va subratllar que cap de les seves amigues va o torna sola de cap lloc, «ni per anar al bany ni per demanar una copa». D’altra banda, una altra de les participants va emfatitzar que al seu grup s’ha pactat que, si alguna nota «la punxada», s’haurà d’avisar immediatament a la resta.
Diverses dones recalquen que sortir de nit suposa mantenir-se tot el temps alerta, cosa que demostra que la seva llibertat està sent coartada. «No podem despreocupar-nos i emborratxar-nos tranquil·lament com fan ells», va puntualitzar una de les dones que, a més, confessa que sent el deure de vigilar «qui hi ha darrere meu, darrere de la meva amiga i qui ens passa pel costat».
Ubicació en temps real
«No he deixat mai ni m’han deixat sola, sempre ens acompanyem a tot arreu i cuidem les unes de les altres», va narrar una altra de les joves. Tot i això, segons la seva opinió, el perill s’ha incrementat perquè ara hi ha la possibilitat de contraure una malaltia per mitjà de la punxada. «Això ho agreuja tot», va confessar. Pel que fa a la seva experiència, una altra jove explica que ella va optar per «no tornar a trepitjar una discoteca en què van drogar una amiga, encara que a ella li van posar a la beguda» i, pel que fa a precaucions, moltes dones han manifestat que comparteixen amb la resta de les seves amigues la ubicació exacta quan cal. «Si coneixem algun noi, ens compartim la ubicació a temps real per WhatsApp», coincideixen diverses.
També n’hi ha que asseguren que els seus hàbits no han canviat especialment com, per exemple, en el cas d’una d’elles i el seu grup d’amigues, que sempre han tractat d’»estar juntes tota la nit, avisar-nos quan arribem a casa o, en cas que alguna de nosaltres surti, ho faci sempre acompanyada». Tot i això, la mateixa participant va compartir que la tranquil·litza pensar que la seva germana, que sortirà de festa dijous que ve, ho farà amb el seu xicot i amics.
«Em sembla molt trist el fet que em quedi més tranquil·la sabent que surt amb el seu xicot, a més dels seus amics, de manera que probablement serà més difícil que se li pugui acostar algú amb aquestes intencions» va valorar i, va concloure, «em fa por pensar que em pugui passar a mi, però sobretot em fa por que li pugui passar a la meva germana».
«No poden sentir la nostra por»
Amics i parella juguen un paper important, segons les declaracions de diverses joves, quan es parla de més sensació de seguretat en l’experiència de passar una nit de celebració. Una de les participants va confessar que està orgullosa dels homes que l’acompanyen a la seva vida, però que «partint de la base que estic envoltada d’homes meravellosos, és inevitable haver de parlar i pactar certes coses amb ells, perquè si no mai podran empatitzar al cent per cent, ja que no poden sentir la por que tenim».
Per això, aquesta dona considera que no està de més «comentar certes coses, pel que fa que estiguin més atents o que no ens deixin ni un minut soles». Una altra de les enquestades, per la seva part, assegura que ella espera que els homes entenguin «que si la seva amiga o la seva xicota té por no les han de titllar d’exagerades».
Al pànic que viu el sector femení pel nou mètode d’agressió per mitjà de xeringues se li ha sumat el pols del sexe oposat que, ofesos pel discurs de les dones via Twitter, molts han optat per tornar a posar en relleu el clàssic hashtag #notallmen (no tots els homes) a qui elles han contrarestat amb el de #whysomanymen (per què tants homes). «Prou fem nosaltres intentant evitar aquestes situacions tan horribles», va dir una de les enquestades i considera, en aquest sentit, que el canvi s’hauria de reflectir en l’educació social i la conscienciació dels homes, ja que segons ella haurien de «començar a responsabilitzar-se i deixar la ximpleria del hashtag #notallmen per adonar-se que aquí hi ha un problema».
«Vistes com a objectes sexuals»
«La por no és una cosa nova per a nosaltres», va explicar una de les noies. «Si bé ja solem anar amb l’alarma activa quan sortim de festa i intentem controlar on deixem la nostra beguda o de no separar-nos del nostre grup, això no ens servirà de res ara, ja que és impossible evitar que algú ens punxi», va prosseguir. «Sento por perquè se’ns acaben els nostres sistemes de defensa habituals en lloc de progressar i evitar aquesta mena de situacions» i, a més, va afegir que per mitjà d’aquesta situació ha pogut comprovar com «el veritable avenç no s’ha fet efectiu» i que les dones «a ulls de molts homes (per sort no de tots), sempre serem vistes com a objectes sexuals».
Mossos d’Esquadra prossegueixen la seva investigació sobre les motivacions que hi hauria darrere d’aquest auge de les punxades. Tot i això i que alguns espais d’oci nocturn ja han pres cartes a l’assumpte, com la discoteca INPUT de Barcelona en un comunicat emès dilluns passat en què asseguraven haver establert «una sèrie de mesures addicionals i un protocol d’actuació», algunes de les enquestades se senten «més vulnerables que mai» per «la manca d’un protocol segur i eficaç que no arriba».
A manera de protesta, una de les dones va convidar la resta a «convocar una vaga feminista en què dones no assisteixin a cap local d’oci nocturn durant diverses setmanes, fins que institucions i empreses involucrades creïn un pla eficient i conforme amb les necessitats de les dones en aquests moments». «Amb tota revolució, sorgeixen i surten a la llum autèntiques atrocitats, s’ha vist al llarg de la història i malgrat això podem dir que estem vivint una autèntica revolució feminista, i com no els oponents busquen qualsevol alternativa per frenar-ho i en això estem», va clarificar una altra de les joves que es nega a «renunciar a la lluita per la por».
