Quin balanç fa de la gestió del Govern en aquest curs?
Jo faig un balanç positiu, m’atreveixo a dir molt positiu. S’han de fer els judicis en el context. I crec que la gestió en un context molt incert i sacsejat amb una pandèmia, l’erupció d’un volcà, una guerra a les portes d’Europa i les seves conseqüències econòmiques ha encertat amb les línies de fons: mobilitzar recursos per a ajudar als sectors més fràgils i comptar amb la solidaritat de la Unió Europea (UE).
Al juliol ha crescut l’atur i les entitats del tercer sector denuncien més desigualtats. El contrast entre PIB i desigualtats no ha de preocupar el Govern?
Ha de preocupar sempre la desigualtat. I aquest Govern, dins de la UE, és el tercer a mobilitzar recursos en favor de l’economia i la gent. Han augmentat les desigualtats però també l’ocupació; estem en rècord d’ocupació i de contractes indefinits. La política del Govern dóna resultats i molt bons. Ens podem donar per satisfets? En absolut. La política d’aquest Govern és infinitament millor que en altres moments, en altres crisis o països.
I llavors, per què les enquestes situen al PP al capdavant?
No ho sé, perquè davant una situació tan incerta no acabo d’entendre com algú voldria tenir al capdavant a una persona com Feijóo, que ha demostrat que desconeix la realitat. No m’imagino a Feijóo afrontant una crisi com aquesta, ni per capacitat ni per actitud ni per prioritats.
Hi ha marge per a anar més enllà en les polítiques expansives si la situació no millora a la tardor?
Hi ha una expressió que va usar en el seu moment Mario Draghi, «whatever it takes», «faré el que faci falta». I és la mateixa que usa Pedro Sánchez quan diu que anirem a totes.
En el cas Pegasus d’espionatge, el Govern dóna per tancada la carpeta amb la dimissió de la directora del CNI? Per què no una comissió d’investigació?
S’han de produir millores que garanteixin la plena legalitat del que es fa. Es diu que intervenir comunicacions és il·legal. No, si ho autoritza un jutge. Hem de garantir que en l’ús de les seves prerrogatives els cossos de seguretat i els serveis d’intel·ligència s’ajustin plenament a la legalitat. Els canvis en el CNI i l’actitud del Govern i la judicializació, que comportarà aixecar el secret de determinades actuacions, permetrà garantir que les coses funcionen com han de funcionar.
En la taula de diàleg entre el Govern i la Generalitat s’ha acordat prendre mesures per a desjudicialitzar el conflicte i es pensa especialment a eliminar o reformar el delicte de sedició. En què es traduirà?
Eliminació no, reforma. Es traduirà en què si ens posem d’acord presentarem una proposta de reforma legal en aquest terreny o uns altres. Estem parlant moltíssim. Eliminació no pot ser. Anar contra la Constitució i la integritat territorial d’Espanya ha de ser delicte. Amb quines formes, penes, condicionants...? Això és el que es pot discutir.
És optimista referent a aquesta negociació?
Miri, no és fàcil arribar a un acord, diguem-ho clar. Cada vegada hem de parlar més clar. Per a un independentista, acceptar que sigui delicte anar contra la Constitució no és senzill. És tant com dir que el que volen només es pot aconseguir per certes vies i això limita el seu camp. Però el passat recent ens ha limitat ja molt a tots.
En el pacte amb el Govern, entén que ERC es compromet a deixar la unilateralitat?
Crec que ERC avui veu que l’altre camí (la unilateralitat) és inviable i per tant accepta la realitat. Jo crec que avui Esquerra està en una aproximació pragmàtica. No vol dir que hagi renunciat als seus ideals, però sap que els ha de construir amb una realitat, que és la que és. I en canvi hi ha sectors de l’independentisme que li pregunten a ERC si donaria tres o quatre cops de cap més contra la paret. ERC sembla que diu: «cops de cap contra la paret no és la meva vocació». I és lògic.
Quina proposta té el socialisme espanyol sobre el fons del conflicte català?
Em tenim una claríssima, però no anem cada dia dient-la perquè l’independentisme ens digui que no val. Nosaltres diem que entre l’immobilisme i la ruptura hi ha un gran camí a recórrer en termes d’autogovern, finançament i reconeixement de la diversitat nacional a Espanya.
Però aquest camí no s’està recorrent.
Bé, no s’està recorrent... Entre altres coses, perquè l’independentisme diu «independència o res».
Però el Govern té eines, per exemple en matèria de finançament...
«It takes two for a tango». Per a ballar un tango en fan falta dos. Si un no vol ballar, no es balla. Mentre no vulguin ballar el mateix ball, hem d’anar amb l’expressió orteguiana: conllevancia. Anem fent. La transformació de l’Estat requereix una voluntat de romandre en aquest Estat. Si no existeix, que no és obligatori, llavors la transformació es fa molt més complicada.
Però el Govern pot tenir un projecte per a Espanya i plantejar el català en el Congrés i el Senat, promoure un finançament autonòmic federalitzant, injectar en infraestructures...?
Sí, és exactament el que estem fent.
No s’està fent?
Sí. El català, primer al Senat, l’hem dit, està en marxa la reforma del reglament. Català a Europa, amb la proposta del Govern, que haurà de pagar els costos. Les infraestructures... Hem tingut una mala notícia sobre execució, la que han tingut totes les administracions per la pandèmia, i ho estem corregint i estarem en la inversió més alta de la història a Catalunya. Tenim un finançament per a la Generalitat de 24.000 milions.
En infraestructures el dèficit és crònic.
Sí, però en aquests últims anys estem reduint-lo. Es pot veure la inversió a Catalunya amb el PP i amb el PSOE. No hi ha color.
Són constitucionals i estatutaris la recent llei del Govern sobre el català i el decret?
La llei sí, el decret no. Nosaltres vam votar en contra del decret. No entenem com es fa un decret que no s’ajusta a la llei.
La taula parla de preservar.
Intentem preservar els continguts de la llei. Però volem ser claríssims: volem que en acabar l’escolarització obligatòria es tingui el domini ple del català i castellà.
Vol ser candidat a l’alcaldia de Barcelona
No. Ho he dit tantes vegades que encara em sorprèn que m’ho pregunti.
Salvador Illa deia que continuaria sent ministre el 30 de desembre i l’endemà se sabia que aspiraria a president...
S’haurà d’esperar al 30 de desembre (riu). No, per a ser candidat, hauria de voler. Quan li dic que no és que no. Tenim un molt bon candidat i tinc el legítim objectiu de culminar el treball en el Govern.
Illa tampoc seria un bon candidat?
Illa serà un magnífic president. No tots valen per a tot.
Els canvis es produeixen.
A vegades, però no sempre són bons. No ens agrada improvisar.
Sobre la candidatura de Catalunya al marge d’Aragó per als Jocs d’Hivern de 2030, el Govern la vehicularà cap al COE o cal oblidar ja el 2030?
Qui presenta les candidatures és el COE. Jo crec que els Jocs del 2030 han quedat en fora de joc, perquè el COE s’havia compromès a una candidatura conjunta i no va haver-hi acord. El futur està molt obert.
Però sobre la proposta del Govern, què opina?
Respecte. No és clar que la presentin per a 2030. El COE és el que s’ha de definir. Tot això ho he viscut molt mal perquè és una oportunitat perduda. La candidatura era vista amb molt bons ulls pel COI.
No fa cap retret al president Pere Aragonès?
No faig retrets a ningú, només a mi. Si dos no es posen d’acord, de qui és la culpa? Crec que tots haurien d’haver fet majors esforços per a trobar l’acord. El perjudicat és l’esport i el Pirineu. Hem fracassat tots i és lamentable perquè no passen trens cada dia.
Es compleixen dos anys des de la fugida del rei emèrit. Quin criteri té sobre Joan Carles I?
Secundarem el que decideixi la Casa del Rei. L’última presència del rei emèrit a Espanya no va ser reeixida. Si es produeix en el futur, espero que sigui en una altra clau.
Millor que no torni?
No, no. Millor que ho faci de manera discreta. El retorn tal com el va fer no va ser bo ni per a ell ni per a ningú.
