El cessament del llavors vicepresident Jordi Puigneró després de la doble amenaça de Junts al president, Pere Aragonès, primer amb un ultimàtum i després amb una qüestió de confiança, deixa el Govern penjant d’un fil. La decisió de l’executiva de JxCat d’esprémer la negociació durant tres dies i que la militància valori després, en una consulta interna que se celebrarà el 6 i 7 d’octubre, sotmet el Consell Executiu a una complexa inestabilitat. Fins que Junts pregunti els seus afiliats, els sis consellers de la seva part seguiran exercint les seves funcions, però la cadira de Puigneró romandrà buida. Un cop fet el recompte a les urnes, s’obren dos escenaris: la sortida o la permanència de JxCat, cosa que implicaria prendre una altra decisió: remodelació o eleccions.
En cas que la postconvergència es quedi, es donen per fets canvis. Com a mínim, l’elecció d’un nou vicepresident. Diverses fonts de Junts descarten que pugui optar al lloc el conseller d’Economia, Jaume Giró, el titular amb més feeling amb la direcció de Palau però, alhora, durament criticat internament per qüestionar públicament que sigui el moment de la desconnexió i per la seva aposta per la governabilitat sense matisos, lluny de la batalla partidista. Aquestes veus opinen que qualla al sector partidari de la governabilitat i que xoca de cara amb els més ancorats a la carpeta del procés, malgrat que hi ha unanimitat a l’hora de valorar la seva gestió del Departament perquè «funciona». Tampoc no es descarta que sigui una oportunitat perquè alguns consellers de Junts, els que ja mostraven ganes de canviar d’aires com el titular de Salut, Josep Maria Argimon, que sonava com a part de la llista a l’alcaldia de Barcelona, marxin. Això suposaria, de facto, una remodelació inevitable.
Ara bé, si la militància de Junts considera que tot està perdut perquè Esquerra no ofereix «garanties» de compliment de tres de les seves exigències -la unitat a Madrid, limitar la taula de diàleg a l’amnistia i l’autodeterminació, i una nova direcció estratègica del procés- els sis titulars de Departaments de la Generalitat amb adscripció al partit hauran de dimitir: Giró, Argimon, Victòria Alsina (Acció Exterior i Govern Obert), Gemma Geis (Recerca i Universitats), Violant Cervera (Drets Socials) i Lourdes Ciuró (Justícia).
Govern en solitari
La sortida de Junts deixaria ERC sense soci al Palau de la Generalitat però no implicaria unes eleccions. De fet, els republicans afirmen que si es donés aquest escenari no convocarien a les urnes a causa del moment socioeconòmic en què es troba Catalunya pels alts nivells d’inflació i per la necessitat de tirar endavant uns pressupostos que permetin pal·liar-ne els efectes i posar en marxa mesures com el pla anticrisi que va anunciar Aragonès en la primera sessió del debat de política general amb una quantia d’uns 300 milions d’euros.
Ara bé, per evitar sumir-se en la inestabilitat permanent, ERC necessitarà la col·laboració del PSC i dels comuns, ja que la CUP ha passat a una ofensiva des de l’oposició des que no van aconseguir pactar els comptes del 2021. Els socialistes i els morats estan disposats a estendre ponts de manera puntual, no a ser socis estables i, encara menys, a entrar al Govern, cosa que Esquerra tampoc contempla. Menys encara, a les portes d’un multicicle electoral que serà determinant per al futur de tot el tauler polític. En aquest context, amb Junts fora de l’executiu, la confrontació independentista aniria a més. De fet, els postconvergents ja avisen que no ho posaran gens fàcil a Aragonès a partir d’ara.
