Un tap de suro de 2.000 anys d'antiguitat trobat al fons marí

L'estudi d'un tap de suro de més de 2.000 anys d'antiguitat trobat en una àmfora d'un vaixell enfonsat al Port de la Selva ha conclòs que conserva totes les seves propietats. El Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) i l'Institut Català del Suro (Icsuro) han dut a terme la investigació comparant la composició del tap antic amb la d'un d'actual. L'estructura cel·lular del suro vell es manté, tot i que s'aprecien deformacions causades per l'acció de l'aigua. Continuarà la investigació comparant taps de diferents jaciments i anys. També es reprendrà l'estudi arqueològic sobre el vaixell enfonsat.

El tap pertanyia a una de les àmfores subaquàtiques de finals del segle I aC que es van trobar a les restes d'un vaixell de cap de Volt -jaciment ubicat al Port de la Selva. Es creu que el tap va néixer d'una producció surera catalana però no se sap si era d'altres punts de Catalunya o provenia de boscos gironins, ha explicat Pretel, que apunta que en aquella època ja s'extreia suro a l'Empordà. El tap s'ha comparat amb un d'actual. S'han estudiat els components principals del suro com són la lignina, la suberina i els polisacàrids que el fan elàstic, compressible i el material "idoni" per adaptar-se al coll de l'ampolla i conservar, amb l'ingrés adequat d'oxigen, vins i caves, concreta l'Icsuro. També s'ha analitzat la seva estructura cel·lular i s'ha conclòs que no s'ha degradat "de manera significativa" per l'acció de l'aigua. La investigació demostra la durabilitat del suro al llarg de la història, i més, en condicions adverses com les que es trobava al fons marí d'un indret com Cap de Creus.

El director de l'institut, Manel Pretel, ha remarcat que els resultats van ser una "sorpresa" perquè conclou que manté els compostos que li atorguen les propietats perquè faci un bon tapament i això "reafirmar la idoneïtat" dels taps de suro per conservar el líquid que transportaven les àmfores vinàries i que "segueix essent el material per excel·lència a l'hora de preservar vins i caves".

La investigació podria ser pionera perquè els impulsors no tenen constància de cap altra ¡semblant nien l'àmbit estatal ni en l'europeu. "És difícil aconseguir taps tan antics", a part que existeixen pocs instituts "tan específics" com l'ICSURO, ha reflexionat Vivar. La investigació iniciada continuarà. S'espera analitzar taps de suro de diversos jaciments i de diferents èpoques per poder comprar cronològicament. La investigació serà una fase més quantitativa que ha de permetre donar "validesa científica" als resultats obtinguts, ha explicat el director de l'institut català del suro.

Les conclusions de l'estudi s'han donat a conèixer aquest dimecres en un acte al Museu d'Arqueologia de Catalunya - Empúries, a l'Escala. Els participants en la presentació no s'han estalviat elogis cap a la indústria surera de les comarques gironines, que ha estat l'"ànima dels nostres pobles", en paraules del director dels serveis territorials de Cultura, Antoni Baulida. S'ha tendit cap a una indústria tecnològica "molt potent" que ha apostat per la "innovació i l'externalització", ha afegit. En el mateix sentit es va pronunciar l'alcalde accidental de l'Escala, Víctor Puga, que va subratllar que el sector surer és "clau" per l'economia de la comarca.

Enfonsat de camí a Narbona

Als treballs sobre el tap s'hi sumaran els arqueològics. L'enfonsament del vaixell que custodiava el tap de suro estudiat es pot remuntar fins a l'any 10 aC, segons la recerca del CASC. El vaixell, que transportava un vi jove de la zona de Badalona , va patir un espoli als anys 60, i no va ser fins a finals dels 70 quan es va fer una prospecció en la qual es van trobar àmfores i material de tripulació -es va aprofitar per extreure tots els objectes susceptibles d'espoli.

El tap estudiat va aparèixer in situ al coll d'una de les àmfores de vi del vaixell, que eren de producció tarraconense i realitzades a finals del segle I aC. Arran de l'espoli, al vaixell van quedar molt poques àmfores de les fins a 400 que podia arribar a transportar. Aquestes peces s'han conservat al magatzem del CASC i han servit per dur a terme l'estudi comparatiu.

Ara s'ha decidit reobrir les prospeccions al vaixell, que es faran sobretot l'estiu vinent. Es vol fer "un bon estudi d'arquitectura naval per veure com eren aquests vaixells" i per saber si realment es pot parlar d'unes necessitats nàutiques específiques del domini tarraconense, segons ha explicat Vivar. El que sí se sap és que el comerç tarraconense tenia com a un dels principals destins l'actual port francès de Narbona, que és on es dirigia l'embarcació enfonsada a les costes de l'Empordà. De moment es desconeixen les causes de l'enfonsament d'aquest vaixell que reposa davant del Port de la Selva. "Els treballs arqueològics encara no han donat resposta, però esperem que la donin", ha apuntat el responsable del CASC.