L'apoderat de GRS admet que va vendre accions a la seva mare per esquivar la llei

«Jo li vaig vendre o donar les accions [a la meva mare] per no incórrer en prohibició de contractar». Així justificava l’apoderat de GRS Arc Local, Josep Maria Franch Carcereny, el fet que hagués entregat a la seva mare el 27,5 per cent de les accions que ell posseïa de l’empresa. D’aquesta manera a ell només li quedava un 10 per cent dels seu paquet d’accions, que era el màxim que permetia el Consell Comarcal de la Selva. L’apoderat va negar a la jutge instructora del cas Manga -Pilar de Lara-que es tractés d’una maniobra per convertir la seva mare en testaferro però, en la seva declaració judicial, va admetre que ella ni participa en les juntes d’accionistes ni pren decisions.

L’empresa GRS Arc Local, al focus de l’operació Manga dirigida pel Servei de Vigilància Duanera (SVD), s’administrava entre dues persones -Alexandre Ros Valls i Josep Maria Franch Carcereny- però el seu accionariat anava variant en funció de les necessitats. Les mares, les dones, el germà, la cunyada, tota la seva família directa tenia o havia tingut participació en la societat però era Ros Valls que l’administrava diàriament deixant el seu soci que s’ocupés només dels projectes a la comarca de la Selva.

Aquest canvi continu de propietat de les accions i el transvasament de percentatges entre familiars és el que va fer sospitar als investigadors de la utilització de familiars com a testaferros de la societat a fi d’aconseguir així assegurar-se el control de l’empresa i poder seguir operant amb l’administració. Alexandre Ros va fer el mateix amb la seva mare i el seu germà -funcionari del Consell Comarcal-, que també disposava d’accions, igual que la seva exdona. En la seva declaració judicial, Josep Maria Franch, va explicar que va constituir l’empresa l’any 1997 amb dos socis més que van acabar marxant. Posteriorment, ell va aconseguir el 100 per cent de les accions fins que va entrar en escena Alexandre Ros. Aquesta hauria sigut l’única explicació si la jutgessa no l’hagués forçat a reconèixer que els familiars de Ros -germà, mare i cunyada- també van participar de la societat. D’aquí la sospita que actuessin com a testaferros.