La sanitat espanyola té barreres comunicatives per a les persones sordes que impacten directament en la seva salut perquè les dificultats per accedir a la informació els generen ansietat, estrès, confusió i impotència i fins i tot, en els casos més greus, diagnòstics i tractaments erronis o tardans.
Així ho assegura un estudi elaborat per la doctora en Antropologia Social i Cultural i professora d'Infermeria a la Universitat de Barcelona, Dolors Rodríguez Martín, que ha detectat quines són les principals barreres a les quals s'enfronten de manera continuada les persones sordes quan necessiten atenció sanitària.
En el seu treball, titulat Discapacitat? No, Sord! La creació de la identitat sorda, la seva formulació com a comunitat diferenciada i les seves condicions d'accessibilitat al sistema de salut, Rodríguez ha estudiat la realitat de les persones sordes i, en concret, dels usuaris de llengua de signes, i les seves interaccions amb el sistema de salut. Segons la infermera i antropòloga, «les incidències causades per la mala comunicació no són casos aïllats, sinó que es donen de manera continuada en el sistema de salut».
«Els professionals de la salut no solen preguntar de quina manera prefereix comunicar-se la persona sorda, amb un intèrpret en llengua de signes, a través d'un familiar o amistat que interpreti, amb l'escriptura de notes o amb la lectura labial, i sovint desconeixen que poden demanar un intèrpret i pensen que no és necessari per entendre's», assenyala Rodríguez.
Entre les principals conclusions de l'estudi destaquen la poca adequació i accessibilitat dels sistemes per a accions tan simples com demanar cita o tan crucials com la manera en què s'avisa els usuaris a les sales d'espera dels serveis d'emergències o de consultes, que habitualment són auditius i no visuals.
Una de les situacions que reflecteix l'autora en el seu treball és l'ús de menors d'edat o familiars com a pont de comunicació entre l'usuari i el professional davant la falta d'intèrprets i que sovint sigui una iniciativa dels professionals, i no dels usuaris.
En el cas dels menors, això suposa una vulneració dels drets dels nens i, en els dos casos, una vulneració de la privacitat de les persones ateses, segons Rodríguez.
Rodríguez defensa que els professionals de la salut són «actors clau» per millorar una comunicació efectiva amb els usuaris sords, i entre ells «les infermeres són les qui tenen una atenció més directa». La investigadora ha detectat que hi ha molt poc coneixement sobre les persones sordes i gairebé no hi ha formació en llengua de signes.
Intèrprets més formats
El treball proposa incorporar intèrprets amb formació específica en el camp de la salut a les visites i adaptar la informació que els professionals traslladen a un llenguatge més accessible, per tenir un impacte directe en les atencions, l'adherència al tractament, i en conjunt, a l'estat de salut de les persones amb sordesa.
