Les institucions criden a «lluitar dia a dia» contra la violència masclista

La delegació de la Generalitat a Girona, la Diputació i l'ajuntament de Girona es van unir ahir per mostrar el seu «enèrgic rebuig» a la violència masclista per commemorar conjuntament el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones, el 25 de novembre. El pati interior de la Diputació de Girona va ser de nou l'espai des d'on van denunciar ahir «una xacra vergonyosa, que no es pot permetre cap societat» i van fer una crida a lluitar-hi en contra «dia a dia».

L'acte, que estava presidit pel vicepresident primer de la Diputació, Miquel Noguer, en absència del president Pere Vila, va servir per escoltar la contundent denúnciacontra la violència de gènere de l'alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas.

La batllessa va lamentar que «un any més» s'hagi de fer un acte que serveix per recordar «les víctimes d'aquesta xacra». Madrenas va denunciar que ara mateix a Europa hi ha més de 215.000 delictes sexuals l'any, i es va preguntar i una societat civilitzada es pot permetre registrar unes «xifres vergonyants» com aquestes.

«Prou de tractar diferents els fills de les filles, de no reconèixer els lideratges femenins, prou de cosificar les dones, prou d'acudits i publicitats sexistes, prou de discriminacions laborals. Mateixa feina, mateix sou», va reblar Madrenas, que va acabar reclamant un «pas endavant» i passar de les paraules als fets.

«Es tracta d'una qüestió de justícia de drets humans, de qüestions bàsiques», va dir Madrenas, en un acte en què es van encendre tres espelmes en memòria de les dones maltractades.

Després de Madrenas va ser el torn de la presidenta dels Amics de la UNESCO de Girona, Dolors Reig, que va llegit un manifest, on s'apel·la a deixar de banda la discriminació, i que va servit per «assenyalar» a tots els responsables de violar, maltractar i assassinar dones «pel sol fet de ser-ho».

El text també va interpel·lar diferents col·lectius per tal que «mostrin tota la fermesa i determinació» contra dels culpables. En aquest sentit, Reig es va referir a juristes i cossos policials a qui va demanar que no menystinguin cap denúncia que els arribi en aquest aspecte.

Un altre col·lectiu al·ludit va ser el periodístic. Reig va criticar les informacions que es donen sobre casos de violència masclista en determinats mitjans de comunicació. «Ja n'hi ha prou de convertir víctimes en titelles al servei de l'audiència. La violència contra les dones no és ni pot ser un espectacle», va recordar.

«No és no»

El manifest va fer explícit el missatge «no és no», en referència a la voluntat dels abusadors i assetjadors sexuals d'intentar una relació, malgrat l'oposició de la dona. «No és timidesa, és tan simple com que les dones som lliures de dir amb qui volem estar, però sobretot, de dir amb qui no volem estar», resa el manifest.

El text també va aludit a aquells «que miren cap a una altra banda» quan saben que una dona ha estat agredida. «No us convertiu en còmplices d'uns criminals, perquè passareu al seu costat», va advertir Reig. Finalment el text conclou amb un missatge cap a totes les dones, en el què se'ls hi recorda que ningú les pot privar de ser lliures i anima a «demanar ajuda» quan rebin una agressió. «Ningú pot dir-nos com hem de viure ni com hem de ser. Només nosaltres podem decidir-ho», finalitza.