Cinc anys del vol 9525 de Germanwings, la tragèdia que va commoure Girona

El 24 de març de 2015 està en el record de molts gironins. Va ser el dia que es va estavellar un Airbus A320 de la companyia Germanwings als Alps francesos.

El vol 9525 havia sortit de Barcelona en destinació Düsseldorf però mai va arribar a destí perquè el copilot de Germanwings, Andreas Lubitz, va estavellar l'aparell amb tota la tripulació a bord. Hi van morir 149 persones, 10 d'elles de les comarques de Girona.

Avui fa cinc anys d'aquell dia tràgic per a moltes famílies gironines, que va donar pas a la commoció i la consternació. Cada any per aquesta data, familiars i persones properes a les víctimes fan actes de record i alguns d'ells es desplacen a peu de la muntanya on va haver-hi la tragèdia, on hi ha instal·lat un monòlit de record a les víctimes.

La tragèdia aèria va produir-se a mig matí. Concretament, a dos quarts d'onze es va perdre el contacte amb l'aeronau de l'avió de la filial de baix cost de Lufthansa Germanwings. L'aparell va desaparèixer dels radars després d'estavellar-se al pic de l'Estrop, molt a prop de la localitat de Prads-Haute-Bléone, entre Digne-les Bains i Barcelonnette, a la regió de la Provença-Alps-Costa Blava. L'aeronau va passar de 10.700 metres d'altura als 1.800 metres a una velocitat d'almenys 650 quilòmetres per hora en només vuit minuts.

Treballadors i empresaris

En el vol hi viatjaven 149 persones, 10 d'elles procedents de les comarques gironines. La majoria eren treballadors o directius d'empreses del sector alimentari de la província que es dirigien a una fira internacional, l'Anuga Food Tec 2015, a la ciutat alemanya de Colònia.

Els gironins que van perdre la vida van ser cinc homes i cinc dones d'entre 32 i 66 anys que vivien a Amer, Olot, Banyoles, Sant Gregori, Porqueres i Girona. En total, en l'Airbus A320 hi viatjaven 50 persones de nacionalitat espanyola. Totes elles van morir en el tràgic succés, que va deixar 149 víctimes mortals.

Els dies posterios a la tragèdia del vol de Germanwings van estar protagonitzats per la consternació i les mostres de condol. En molts dels municipis on hi va haver víctimes es van produir concentracions, actes de suport i minuts de silenci. A les empreses on treballaven els difunts també s'hi van poder veure crespons i d'altres mostres de condol.

Les restes humanes

La feina més dura, però, va venir durant els dies posteriors a la tragèdia i es va centrar en la recollida de les restes. L'altra tasca que va venir després encara va ser més complicada: identificar les víctimes. Aquesta feina va portar molt de temps i situacions, com la dels Mossos d'Esquadra anant a buscar restes d'ADN a les cases de familiars dels difunts.

Els forenses i investigadors van fer una feina molt minuciosa i també llarga per tenir identificats tots els finats. La feina clau va ser anar determinant a qui corresponien les restes, una tasca que va durar mesos.

A finals de maig la Fiscalia de Marsella, responsable de la investigació judicial, va donar llum verda a la repatriació dels cossos de les víctimes, que ja havien pogut ser identificats. També va autoritzar que fossin entregats als seus familiars dos mesos després de la tragèdia.

Arran de la tragèdia aèria de la primavera del 2015 també es va posar sobre la taula la possibilitat de canvis en la normativa aèria, sobretot pel que fa al tema de certificació mèdica dels pilots i també sobre com un copilot es va poder tancar a la cabina tot sol i aconseguir que el pilot no hi pogués tornar després d'anar al lavabo, com va passar en el cas de Germanwings.

Sobre el pilot suïcida, un any després dels fets es va conèixer que 10 dies abans un metge havia recomanat el seu ingrés al psiquiàtric.