Sergi Miquel: «Si no hem pogut arribar on volíem, és que s'ha de revisar alguna cosa»

Qui queda al PDeCAT de Girona, després de la desbandada cap a JxCat?

Doncs un gruix de gent transversal des d'una perspectiva generacional i ideològica. Tenim gent jove, com l'alcalde de Lloret, Jaume Dulsat, que s'ha quedat, en Jordi Masquef, que va ser alcalde de Figueres, i una altra pota de militans històrics, com Fermí Santmaria, exalcalde de Llagostera, Eudald Casadesús, Mia Corominas... Gent que treballa per un model de país que venia defensant Convergència i del qual, d'alguna manera, el PDeCAT se sent hereu. Volem construir un model de país des del centre.

Quantes baixes han tingut?

No hem tingut temps de fer el recompte, però en l'àmbit de partit, es mouen en el 20-25%. És cert que algunes d'elles són molt representatives, com l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. Però no hi ha hagut una desbandada tan bèstia en els militants de base.

El partit ha quedat molt esquinçat a la província, que és especialment complicada per al PDeCAT, ja que Puigdemont hi té molt influència. Com pensa refer tot això?

El projecte que veníem defensant fins ara és el que seguirem defensant, que és un model de país i de societat disposat a servir a la gent de Girona. Seguirem fent el de sempre. El temps acabarà donant-nos la raó que l'opció de construir un projecte polític des del centre la representa el PDeCAT i no altres opcions. De fet, si mirem la votació de la regulació dels lloguers a Catalunya, ja va suposar el primer trencament entre PDeCAT i JxCAT. Exemplifica dos models de societat diferents.

La falta de reacció del PDeCAT és el que ha fet que s'hagi acabat esquinçant d'aquesta manera?

Les circumstàncies eren molt complexes, i segurament, amb la voluntat d'aglutinar i de no trencar massa coses, en algunes coses s'ha reaccionat una mica tard. Però a toro passat és molt senzill, mirar enrere i dir: «Ostres, això ho podríem haver fet diferent».

Vostè ha dit que JxCat s'ha mogut massa cap a l'esquerra.

Sí. A les eleccions del 21 de desembre, i amb la construcció d'aquella cosa excepcional que era JxCat, s'incorporen perfils com Jordi Sànchez, que ve de la tradició ideològica d'Iniciativa. I per tant, és evident que si perfils com el de Sànchez, que ve d'una tradició política que està a les antípodes de la meva, són els que lideren el partit, tindrà una deriva molt més cap a l'esquerra del que nosaltres hauríem volgut.

El PDeCAT és independentista?

Absolutament. Jo no vaig entrar a militar a Convergència fins després del congrés de Reus, quan va decidir començar a treballar de forma descarada per a la independència. Per a mi no és una qüestió complementària, sinó que ha de ser una qüestió estructural. Però sembla que si ets independentista i si creus que Puigdemont és un líder del país, has d'anar a JxCat. I jo crec que es pot defensar la independència, defensar que Puigdemont és un líder de país, i alhora voler construir un projecte polític des del centre. Tot això és el que a vegades s'entén com un trencament respecte a la tradició política del president Puigdemont, però no ho és. És no voler-nos moure d'on érem.

Què li ha semblat la decisió de trencar amb el PDeCAT i de la manera com ho ha fet?

No puc més que respectar-la, tot i que no la comparteixo.

Com s'arriba, segons el PDeCAT, a la independència?

De dues maneres. La primera, demostrant que la independència no és d'esquerres ni de dretes, sinó un moviment transversal. Això va ser el gran èxit del president Mas en els seus primers anys: demostrar que governar des del centre, governar bé, donar seguretat jurídica... no és una qüestió que resti, sinó que aglutina. I la segona és seguir construint un projecte perquè, quan hi hagi una finestra nova d'oportunitat, la puguem aprofitar. Si el president Puigdemont no hi va poder arribar l'octubre de 2017, si el president Torra, durant aquesta legislatura, no ha pogut arribar on havíem d'arribar, és que segurament ens falta revisar alguna cosa de l'estratègia.

Calen eleccions ja?

Cal buscar un propòsit per esgotar aquesta legislatura o anar a eleccions. Aquesta legislatura teníem un propòsit clar, que era el de restituir un govern legítim, que a la vista està que no s'ha aconseguit. Per tant, o es busca un nou propòsit, o farem mal al país i a les institucions si l'allarguem.

En aquestes eleccions, el PDeCAT pot arribar a acord amb altres partits com el PNC?

El PDeCAT defensa un projecte polític prou ampli com per aglutinar altres actors si es dona el cas, però sense la necessitat de fer-ho. El PNC que no defensa el mateix projecte polític que nosaltres: de fet, vull pensar que, si defensessin el mateix, no haurien marxat. En el nostre discurs no hi ha una esmena a la totalitat a la feina feta fins ara ni per la gent del PDeCAT ni de JxCat, com a vegades sí que detecto a la gent del PNC. Tampoc hi ha una renúncia a la independència. Per tant, el temps dirà, però el PDeCAT està preparat per anar sol a les eleccions.

Vostè es veu de candidat al Parlament?

No. Haurem de buscar algun candidat potent a les comarques de Girona. Jo tinc una tasca aquí al partit, que faig compatible amb la de diputat a Madrid, i amb això estic la mar de tranquil. I tenim prous lideratges a la província per trobar algú que pugui fer de cap de llista amb total solvència.