Tal com estan les coses ? de veritat ?

Tal com estan les coses, amb la gent a l'atur, negocis tancats, ERTOs (i retards), empobriment i patiment generalitzat a Catalunya, havíem de votar contra els Pressupostos de l'Estat? De veritat que els partits independentistes havíem de votar-hi en contra sabent que aquests pressupostos són millors que els que hi havia i permetran ajudar més a la gent?

Existint l'oportunitat d'ampliar inversions socials, per a autònoms, per a pimes, en educació, en sanitat, en beques, en dependència, etc, donant un impuls imprescindible a la cobertura social i a la reactivació econòmica, havíem de negar-nos a fer-ho? De veritat? De veritat que, en un moment de màxima emergència sanitària, econòmica i social com l'actual, havíem de perdre l'oportunitat de rebre més recursos per a les nostres institucions i, en definitiva, per al nostre país? De veritat haguéssim preferit els comptes antisocials i anticatalans de Montoro? O els que volia pactar Sánchez amb Arrimadas? De veritat? De veritat que els independentistes ens havíem d'autoexcloure podent incrementar la inversió social i per primera vegada aconseguir que s'inverteixi a Catalunya allò que aportem en PIB? Tal com estan les coses? De veritat?

I, per descomptat, la nostra negociació fa possible que el nostre govern pugui gestionar els recursos necessaris i es doti de més eines per afrontar la situació d'emergència que estem vivint. La gestió directa de l'ingrés mínim vital o les ajudes de la Unió Europea en són alguns dels exemples.

Òbviament aquests no són els nostres pressupostos. Òbviament, no ens agrada la inversió en toros, en armament, a Interior, a la Casa Reial. No en va cal recordar que són uns pressupostos generals de l'Estat, concretament de l'Estat espanyol. És per això, també, que volem construir una República Catalana independent, un Estat català.

Òbviament, el PSOE no és ni un soci ni és el nostre amic. De fet, al PSOE li tenim memòria. Malgrat tot, estem condemnats a entendre'ns. No només per mantenir la dreta extrema i l'extrema dreta fora del poder, sinó també perquè estem obligats a fer política, a ser útils i, tal com vam prometre, per mirar de negociar una sortida democràtica al conflicte amb Catalunya.

Vàrem dir en campanya que si Esquerra era forta i el PSOE era dèbil l'obligaríem a seure i negociar. Això és el que hem fet. Sabem, tal com dèiem, que el PSOE no fa, sinó que se l'obliga a fer. Això és el que estem fent.

De veritat que hem de llençar a la paperera la força que ens ha atorgat la ciutadania per tirar endavant els grans consensos nacionals? Els consensos del diàleg, negociació, amnistia i referèndum?

Que la Dolors Bassa defensi el sit and talk no la fa menys independentista, ni denota que tingui cap síndrome d'Estocolm. Ben al contrari, la fa demòcrata. La discrepància ideològica ens enriqueix com a moviment, les faltes de respecte, en canvi, ens empobreixen. Malauradament, sembla que alguns estan més ­interessats a restar declarats independentistes que a sumar-ne de nous.

Probablement soc la diputada que té menys incentius per anar cada setmana al Congrés. Soc la germana d'una presa política que pateix i viu la repressió cada dia. Jo i tota la nostra família. Poques lliçons se'ns poden donar en relació amb el patiment associat a la repressió.

Tots els partits polítics independentistes són represaliats. Tots! I poden tenir discrepàncies, però el suport i el RESPECTE a totes les preses i presos polítics és inqüestionable. Siguin del partit que siguin. El seu compromís amb el poble de Catalunya i la democràcia és inqüestionable. Insistim, inqüestionable. Siguin del partit que siguin.

Ningú té la patent de cors per atorgar el carnet d'independentista, ni aquells que apliquen un mandat que parla de diàleg i negociació ni aquells que se situen en una retòrica inflamada mentre regalen la tercera institució al PSC.

El 14-F caldrà tenir molt clar que, tal com estan les coses, és treballant pel país i la seva gent com s'avança. I és sumant majories quan s'avança cap a la República Catalana. Perquè la República Catalana serà amb i per a tothom o no serà.