El toc de queda que es preveia a Catalunya, ha quedat en res.

Em sembla impecable el raonament del TSJC. Per part de la Generalitat, no s’han aportat dades que justifiquin el canvi de criteri

Alguns alcaldes l’esperaven, per evitar aglomeracions a platges.

Per important que pugui ser la seguretat i l’ordre públic, no pot comportar la suspensió de drets fonamentals. Hi ha altres vies per resoldre els problemes d’ordre públic

Què pot suposar, la resolució del TSJC?

Esperem aquesta resolució, simple i clara, faci reflexionar als responsables públics que sol·licitaven tocs de queda (amb independència dels indicadors) sobre la importància de restringir les limitacions de drets a supòsits excepcionals. Per molt que la pandèmia porti aquí un any i mig, els drets fonamentals han de ser tant o més importants que el primer dia.

La pandèmia ha sigut utilitzada per a retallar drets?

En algun moment de la pandèmia probablement ha sigut necessari i s’ha demostrat que limitar la mobilitat acaba tenint efectes positius sobre els índexs de contagi. El problema és que aquestes mesures han estat pensades per un context extraordinari en què està justificat restringir drets fonamentals. Però quan aquestes dades milloren, les restriccions s’han d’aixecar. L’administració ha vist en aquestes restriccions de mobilitat, altres avantatges, una forma de mantenir més ordre públic .

A més, ha coincidit amb l’obligació de tancar els bars a 2/4 d’1.

S’han posat de manifest alguns aspectes negatius de tancar determinades activitats. En no haver-hi espais d’oci, lògicament la gent fa un ús més intent dels espais lliures, com per exemple les platges. Aquí és quan apareixen els problemes de convivència, i aquí hi ha la part que a mi em sembla més perillosa. Una mesura que va ser pensada per contenir la pandèmia, l’acabem utilitzant per resoldre problemes de convivència i ordre públic.

L‘ordre públic no comporta justificar-ho tot?

La pandèmia ha comportat una cosa molt curiosa, que sobretot es va veure en el primer estat d’alarma: a alguna gent li agrada això de les restriccions de drets. Hi havia fins i tot gent recriminant a altra gent si sortia de casa o si hi tenia dret. Trobo a faltar a una mica més d’empatia. Ara mateix hi ha una tendència a criminalitzar la gent jove. Si fóssim tots més empàtics, veuríem que els joves són precisament un dels col·lectius que més ha patit les restriccions per la pandèmia. I hi ha evidències de problemes de salut mental en aquest col·lectiu. Una de les característiques de la gent jove és socialitzar. A mesura que van millorant els indicadors, he de permetre que hi hagi socialització en espais públics segurs.

Qui va ser el geni que va pensar que tancant els bars a la nit, els joves anirien a casa a llegir un llibre?

He, he. Els bars els ha tancat per a tots, no només pels joves. A les nits mediterrànies d’estiu, si et tanquen el bar, te n’aniràs a passejar. Els espais lliures han jugat un paper important en la pandèmia, però des del moment que s’usen més, apareixen problemes de convivència. Això és normal. El que no és norma és mantenir les restriccions perquè no apareguin els problemes.

Resumint: es fa un ús il·legítim del toc de queda?

Fins ara no havia passat. La petició va sorgir sobretot de municipis turístics, per resoldre problemes socials, que hi han sigut sempre, però ara s’han accentuat per la pandèmia. Fins a dia d’avui, la Generalitat havia utilitzat les restriccions en base a indicadors pandèmics.

Què va canviar?

La Generalitat va abaixar el llindar de 250 casos de Covid per cada 100.000 habitants, a 125, curiosament en un context de millora de les dades pandèmiques. Això és de mal justificar. I curiosament, ha anat en paral·lel a les demandes d’alguns alcaldes de toc de queda als seus municipis. Es tractava d’aplicar unes mesures extraordinàries de salut pública, per resoldre un problema que no és de naturalesa pandèmica sinó d’ordre públic. Això no és assumible.

Poden els ajuntaments tancar les platges en horari nocturn?

Tècnicament els ajuntaments no tenen competència per obrir i tancar platges. Però utilitzen arguments de seguretat i salubritat. La platja és el gran espai lliure que té un municipi costaner. A mi totes aquestes idees -com tancar els parcs públics, que es va fer a Barcelona- em semblen contraproduents. Si alguna cosa s’havia de garantir en les onades pandèmiques era que la gent pogués gaudir dels espais lliures. Tanquen les platges per evitar concentracions de població, però tenen altres sistemes per evitar-ho.

No el veig partidari dels tocs de queda.

Només en els municipis on la incidència de la Covid continua essent alta. No allà on és baixa.

Doncs, tornant al que ha esmentat abans, sembla que hi ha molta gent a qui agrada .

En aquest país hi ha una part de la població a qui els agraden les mesures limitatives de drets. Que es prohibeixin coses, que es tanqui tot, que la gent s’hagi de quedar a casa, etc. Francament, això en un estat democràtic no té cap sentit. Les mesures han d’existir per fer front a determinats supòsits, però no pots aplicar aquests règims restrictius amb caràcter general, per mantenir l’ordre públic. Aquestes coses passen a règims no democràtics. Però efectivament, vostè veu les xarxes i els mitjans, i hi ha una part de la població que ho demana! Diuen literalment que volen que tanquin la platja perquè no poden dormir! Això, portat a l’extrem, comportaria que l’any vinent hauríem de mantenir el toc de queda, ja que els problemes de convivència hi seran, amb pandèmia o sense. Portat a l’extrem, també s’hauria de quedar la gent a casa el cap de setmana per evitar sinistralitat a les carreteres i de passada mitigar les emissions de CO2 i així lluitar contra el canvi climàtic.

No doni idees, Aguirre.

Seria beneficiós per a tots no? És surrealisme pur. Hi ha una tendència a l’autoritarisme a l’hora d’aplicar les normes. I això no és així, el poder ha de tenir límits. Les restriccions de drets s’han d’aplicar sempre de forma limitada i molt justificada. S’ha de ser mot curós.