Segueix-nos a les xarxes socials:

Alliberen 300 nàiades a la riera de can Morgat de Porqueres

L’actuació s’inscriu en un projecte de renaturalització per introduir-hi espècies autòctones

Alliberen 300 nàiades a la riera de can Morgat de Porqueres

El Consorci de l’Estany va alliberar ahir 300 exemplars de nàiades a la riera de can Morgat, al municipi de Porqueres. L’acció forma part del projecte de recuperació i reintroducció d’espècies autòctones que ha executat l’Ajuntament de Porqueres amb una subvenció de la Diputació de Girona.

Prèviament a l’alliberament dels exemplars, es va procedir a rebaixar el sediments de la riera per tal de millorar el pas de l’aigua i reduir-ne el risc de desbordament. Gràcies a aquesta intervenció, s’aconseguirà millorar l’habitat per les diferents espècies protegides que hi ha a la zona com el barb de muntanya, la Bagre i la bavosa de riu.

Les nàiades alliberades s’han criat en el laboratori que el Consorci de l’Estany té a la zona de les llacunes de la Puda. En aquest laboratori hi han estat entre tres i quatre anys, el temps que necessiten per arribar a una mida d’entre 3 i 4 centímetres i que es considera la mida mínima per alliberar-les al medi natural minimitzant el risc davant dels seus depredadors com les carpes.

L’alcalde de Porqueres i vicepresident del Consorci de l’Estany, Francesc Castañer, va destacar que «aquesta actuació fa molts anys que la volíem fer, però com que la zona té un alt valor mediambiental s’havia de fer ben fet»». Amb el Consorci de l’Estany, un cop obtinguts els permisos, «ara l’hem pogut executar trobant l’equilibri entre les demandes dels pagesos i el respecte cap a la biodiversitat», va afegir. Les obres d’arranjament del rec de Can Morgat han suposat una inversió de 13.776,87 euros, dels quals la Diputació́ de Girona n’ha aportat 10.000 dins la campanya de patrimoni natural 2021.

Aquesta espècie de mol·lusc es pot trobar a les vores de l’Estany de Banyoles, així com als diferents recs que surten de l’estany i també al riu Terri i Fluvià. Fins a mitjans del segle passat era habitual trobar persones que els recollien per menjar-los cuinats i hi ha constància que a l’època del neolític també es consumien com aliment i amb les seves cloves se’n feien joies i eines de tall.

Prem per veure més contingut per a tu