La Representació Territorial de Girona de la Federació de Caça de Catalunya ha decidit per acord amb els federats no començar la temporada de caça prevista pel pròxim 4 de setembre, i assenyalen el Govern de la Generalitat com a màxim responsable.
Des de la sectorial gironina asseguren que l’Administració catalana no els té en compte, i manifesten que han de practicar la seva activitat immersos en una inseguretat jurídica provocada per la manca de normativa en aquest àmbit. Per això, les colles i societats caçadores gironines han pres aquesta decisió sense precedents que pretén posar la pilota a la teulada del Govern i instar-lo a «escoltar-los». Només faran activitat de caça per prevenir danys als conreus dels pagesos i agricultors de les comarques gironines.
La decisió la van prendre per unanimitat el 5 d’agost els més de 150 assistents que van emplenar l’auditori de Jaume Casademont del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, i que suposen més del 50% de les colles cinegètiques federades. La reunió havia d’abordar assumptes relatius als federats i no estava previst posar sobre la taula els problemes que aborda el sector, però finalment també va sortir a discussió l’article 8.3 de l’Ordre de vedes, que regula l’obligatorietat dels caçadors de comunicar amb el màxim marge possible els llocs on es faran les caceres. Aquest punt ha provocat molta polèmica, ja que des de la Federació sostenen que és complicat complir-ho perquè no poden saber el punt exacte on trobaran animals. A més, indiquen que davant una comunicació incorrecta (que s’ha de fer mitjançant coordenades), s’exposen a perdre la cobertura de les asseguradores, i per tant, a conseqüències econòmiques «terribles» en cas d’accidents. «No diem que no vulguem comunicar-ho, però volem parlar-ne amb l’Administració per veure quina és la millor manera de fer-ho», manifesta el vicepresident de la Territorial gironina de la Federació de Caça, Joan Espona. Els caçadors van considerar aquest punt com un greuge pel col·lectiu, i per això van impugnar davant la justícia aquest article i van demanar-ne la suspensió com a mesura cautelar. Amb tot, els tribunals ho han desestimat, i per tant la resolució no arribarà fins ja començada la temporada de caça.
Incompliment de la normativa
Un altre dels motius que expliquen la «plantada» dels caçadors és l’«incompliment» per part del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de les normatives que regulen els accessos al medi natural, una normativa que està pendent de desplegar-se des dels anys 90.
Aquesta manca de desplegament de la normativa fa que, per exemple, encara no s’hagi definit quants animals formen una gossera esportiva. Això fa que els caçadors no trobin una resposta legal clara sobre a partir de quants gossos han de demanar l’alta al registre de nucli zoològic. «Hi ha un problema d’interpretació, i això ens exposa a patir sancions», diu el vicepresident.
Espona explica que estava previst abordar aquestes problemàtiques a nivell català en la pròxima assemblea, però la reunió celebrada fa pocs dies per la sectorial gironina ha avançat la decisió, que ja ha rebut suport de diversos col·lectius de caça d’arreu del territori.
Els caçadors esperen que el Departament «reaccioni». En aquest sentit recorden que el senglar és un «problema de país» i que ells ajuden a controlar la població d’aquesta espècie. «Els caçadors som els que ens exposem a més normes quan accedim al medi natural per fer batudes», expressa, i lamenta que tot i tenir permisos dels propietaris privats, pagar taxes, la llicència, assegurances i tenir els animals assegurats, no se senten correspostos per l’administració. I conclou: «volem que ens escoltin, que tinguin respecte pel col·lectiu i que s’atenguin les nostres demandes».
Els caçadors catalans fa molts anys que demanen una normativa pròpia que reguli l’activitat cinegètica al territori. La Generalitat va anunciar el març la voluntat de crear finalment la llei que reguli aquesta activitat, i a la qual els caçadors esperen formar-ne part.
Actualment, s’aplica de forma supletòria la llei estatal preconstitucional que la mateixa Generalitat titlla de «desfasada» i que genera desconcert sobre com s’han d’aplicar les disposicions legals. Els principals objectius de la llei són reforçar la seguretat jurídica dels caçadors, afavorir-ne la professionalització i disminuir els danys sobre l’agricultura.
