Diari de Girona

Diari de Girona

La falta de pluja es deixa notar als rius gironins

Els efectes de la sequera situen el Fluvià, el Ter i la Muga en situacions que fa anys que no es veien, tot i que encara hi ha trams amb prou aigua i on la gent es refresca i es banya

Efectes de la sequera al riu Fluvià que perd totalment el cabal superficial d’aigua a Palol, entre Sant Miquel de Fluvià i Torroella de Fluvià. PERE DURAN/NORD MEDIA

Quan parlem de rius, hi ha qui sol pensar amb aigua i natura frondosa. Però a les nostres comarques, i en bona part del Mediterrani, molts rius i rieres són temporals i s’assequen molts mesos de l’any. Però aquest estiu hem vist estampes que feia temps que no es recordaven en algunes zones, com un llarg tram del Fluvià a Palol completament sec o trams del Ter on pràcticament només hi ha un pam d’aigua.

Un responsable del grup Kayak Ter -que organitza excursions entre Colomers i Verges- explica com no veia una situació similar a l'actual des del 2008. «El que està passant aquest any és veritablement desastrós», admetent que no poden dur a terme les activitats que ofereix l’empresa perquè «el nivell de l’aigua és massa baix i algunes zones gairebé estan totalment seques», lamenta.

Cabal del riu Ter al seu pas per Sobriànigues. PERE DURAN/NORD MEDIA

De totes maneres, el Ter encara gaudeix de zones en les que l'aigua no ha abaixat suficient com per a que, qui vulgui refrescar-se, pugui fer-ho sense problema. Els últims dies hem passat per Sobrànigues (Sant Jordi Desvalls) o on hem trobat gent banyant-se, o pel Pla dels Socs de Salt, on hi ha força gent que entra a l’aigua, tot i que amb prou feines arriba entre el turmell i el genoll. Molt a prop d’allà, a la zona del riu que passa prop de la fàbrica Nestlé, hi ha molts més codols a la vista que aigua.

Al mateix riu, més a prop de la desembocadura, a Canet de la Tallada, hem observat un riu més estancat i ple d’algues. 

Cabal del riu Ter al seu pas per Canet de la Tallada. PERE DURAN/NORD MEDIA

Per la seva part, el Fluvià s'ha convertit en un riu intermitent. A Vilert (Pla de l'Estany), hem trobat banyistes que aprofiten el cabal escàs per refrescar-se i fer front a les elevades temperatures. 

Uns quilòmetres més avall, la situació és molt diferent. A Palol de Fluvià -entre Sant Miquel de Fluvià i Torroella de Fluvià- observem un llarg tram de riu completament sec. Sembla que la zona pateix una sequera extrema sense cap rastre d’aigua.

Els alcaldes dels dos municipis que delimiten la zona, declaren que «les circumstàncies no son tan preocupants com semblen», ja que el riu Fluvià compta amb aigües subterrànies que impedirien la falta de subministrament als habitants que utilitzen la xarxa pública, i asseguren que «un cop comenci a ploure, ens recuperarem».

També es troba en una situació crítica l’estany artificial de Ventalló, que recull aigües del Fluvià i que està més de tres metres per sota del seu nivell normal. Des de la direcció de l'escola d'esquí nàutic, Xavi Mill Esquí Competició, expliquen com han hagut d'aturar les activitats i entrenaments dels equips d'esquí nàutic d'alta competició, tot i que han pogut continuar oferint-ne algunes de menys impacte. 

Efectes de la sequera al llac artificial del riu Fluvià de Ventalló on s’hi practica esquí nàutic PERE DURAN/NORD MEDIA

El Fluvià recupera l’aigua en el seu tram final, a Sant Pere Pescador, on el riu es troba amb el mar i l’aigua dolça i la salada.

També a l’Alt Empordà, hem recorregut alguns punts de la Muga. El descens del cabal en alguns trams és cada cop més evident; s’han quedat al descobert algunes zones en les que anteriorment es podia practicar la pesca gràcies a la fondària del riu, i la vegetació més propera a l’aigua s'està morint. «Les alzines que voregen el riu s’estan assecant, ja fa setmanes que està succeint però ara el cas és encara més urgent», explica Josep Fàbregas, alcalde d’Albanyà, a la part alta del riu, que alerta que les fonts dels voltants s’estan assecant. 

Rècord de temperatura a l'aigua de l'Estany de Banyoles

El passat cinc d’agost la temperatura de l’aigua de l’estany de Banyoles en superfície, a uns 20 cm de fondària, va arribar a la temperatura exacta de 29ºC, superant així tots els rècords coneguts fins al moment. La mesura d’aquest valor es va començar a prendre l’any 2000 i, des de llavors, el número més elevat va ser de 28’8ºC el 2013. El motiu d’aquestes temperatures es troben en les continuades onades de calor, que sobreescalfen l’aigua i fan que aquesta, a més, s’evapori.

Efectes de la sequera a l’estany de Banyoles amb un nivell de l’aigua molt baix. Pere Duran/Nord Media

Per això el nivell de l’aigua de l’estany també està abaixant lenta, però continuadament. Durant les darreres setmanes aquest s’ha estabilitzat als 19 cm per sota de nivell de normalitat, fet que no suposa cap fita alarmant; el rècord es va establir el 1994, quan l’estany va arribar als 24 cm per sota de la cota zero.  

Compartir l'article

stats