Helicobater Pylori: un estudi afirma que cal tractament siguis o no simptomàtic

Un recent informe europeu de consens sobre la gestió de la infecció per «Helicobacter Pylori», Mastricht VI/Florence, conclou que, en el cas de ser diagnosticat per aquest bacteri que s’allotja a l’estómac, és convenint fer el tractament tant per resoldre’n els símptomes -si se’n tenen- com per prevenir la degeneració del sistema digestiu.

D’ençà del seu descobriment pels voltants dels anys 80, a càrrec de Barry J. Marshall i J. Robin -els quals van ser guardonats amb el Nobel de Medicina el 2005 per aquest motiu-, hi ha hagut diverses opinions entre la comunitat mèdica per decidir si tractar o no els infectats per l’Helicobacter que no mostressin cap símptoma de malestar. Ara, amb aquestes guies europees, l’opció de fer el tractament pren més força en el debat, i és que l’objectiu principal és prevenir el càncer gàstric i altres complicacions com el limfoma, que poden desencadenar-se a llarg termini per la presència persistent del germen al sistema digestiu.

L’Helicobacter Pylori és un bacteri que s’hostatja a l’estómac i que provoca dolors a l’abdomen, nàusees, pèrdua de la gana, inflor, eructes freqüents o pèrdua de pes involuntària. Normalment es troba en aigües estancades o superfícies contaminades i es pot transmetre per via fecal-oral o oral-oral. A vegades s’ha dit que tothom n’és portador, però el digestòleg de l’Hospital Trueta Marc Albert ho desmenteix i assenyala que «no forma part de la flora bacteriana». Tanmateix, sí que fa constar que podem ser capaços de fer «una expulsió instantània de l’H. Pylori com a hostes», en el cas que sigui present a les «capes superficials de l’estómac».

Un resultat «positivíssim»

Al llarg d’aquests trenta anys, s’ha tractat molta part de la població mundial i, amb l’evolució de la medicina i del tractament de les aigües, el digestòleg de l’hospital Santa Caterina Javier Pamplona detecta una «prevalença molt inferior» des dels inicis, encara que la gent jove el continua agafant, també.

L’Emma i la Laura, veïnes de Quart i Girona, de 19 i 23 anys respectivament, han conviscut amb aquest inquilí durant una bona etapa d’aquest curs. La Laura explica que el passat setembre va començar a tenir malestars, de tant en tant, a la panxa. «Em sentia inflada, tenia acidesa i reflux i em faltava la gana», sosté. A partir del gener van començar les cites mèdiques i li van fer la prova al març. «Feia molt de temps que el tenia i el resultat va sortir positivíssim», diu. Després d’això, va haver de començar el tractament i, al cap d’un mes mig li van fer una segona prova per confirmar l’eficàcia del tractament. Per sort, era negatiu.

El procés de l’Emma va ser similar al de la Laura. Ella, a diferència de la Laura, feia mesos que tenia moltes diarrees diàries, mals de panxa i marejos, i això va ser motiu de visita mèdica. Per descartar malalties o infeccions, van realitzar-li la prova de l’Helicobacter, i també va sortir positiva. «Vaig haver de prendre’m més de set pastilles al dia i tenia molt i molt mal de panxa, les nits eren horroroses i em passava el dia al lavabo», relata.

Quatre línies de tractament

Pel que fa als antibiòtics, Pamplona afirma que és un bacteri «força resistent als medicaments» i que se n’han d’utilitzar de «diferents i combinats» entre 10 i 14 dies per erradicar-lo. L’eficàcia, diu, és del 90%. En el cas que aquesta primera línia de tractament fracassi, n’hi ha tres més, també amb una eficàcia del 90% cadascuna. «És per això que és molt complicat de no erradicar, perquè si vas multiplicant, la probabilitat de tenir-lo després de quatre línies és gairebé nul·la», detalla. Explica que és un tractament segur, però que pot tenir efectes secundaris com alteració de la flora i diarrea, gust metàl·lic a la boca i femtes enfosquides.

El tractament consta de tres antibiòtics i, des de fa uns anys, pot administrar-se en una sola càpsula, explica Albert. Per tal que sigui efectiu, és important que pel que fa a pacient hi hagi una «bona adherència» i se segueixin les pautes del fàrmac. En el cas de tenir dispèpsia, col·loquialment coneguda com a gastritis o indigestió, també pot ser recomanable seguir una dieta baixa en greixos i «poc copioses» per reduir els símptomes de l’Helicobacter.

Ara, intestí irritable

Tant la Laura com l’Emma manifesten que després del tractament no han recuperat el benestar, sinó que continuen tenint la panxa alterada. «Ara m’han diagnosticat colon irritable», diu la veïna Girona, mentre que l’Emma ara té intolerància a la fructosa i el sorbitol. Malgrat modificar la dieta d’acord amb les noves restriccions alimentàries, cap de les dues no acaba de trobar-se bé.

Albert assenyala que s’ha vist que fer el tractament antibiòtic pot generar disbiosi, una alteració de la flora intestinal que «pot precipitar la síndrome de l’intestí irritable». Remarca, però, que no és una «seqüela», encara que sí que pot fer que l’individu sigui susceptible a desencadenar-lo i que, en cas de ser així, cal adaptar-se de mica en mica a la nova dieta.

Pamplona explica que es pot tenir l’Helicobacter per una banda, i per l’altra una afectació digestiva diferent. «Si arriba un mal de panxa sense signes d’alarma, es fa la prova d’Helicobacter i si és positiva s’estableix un tractament. Si amb la medicació el pacient no millora, es miren altres condicions com la celiaquia o algunes intoleràncies per trobar l’origen del malestar», sosté.