A què es deu la seva visita a Girona?
Acabo de fer un viatge de pelegrinatge a Israel, com a bahá’í. I quan hi vaig, sempre faig escala a Espanya. Vaig viure aquí quinze anys i hi tinc molts amics. Quan vivia a Espanya vaig gravar molts discos, vaig fer televisió amb José María Íñigo, ràdio amb Luis del Olmo... vaig estar molt involucrat en els mitjans de comunicació. Així doncs, quan passo per Espanya, escric als meus amics, que s’organitzen i em conviden a visitar-los. També aprofito per fer algunes xerrades i conferències.
Vostè porta tota la vida vinculat als mitjans de comunicació, tant a Amèrica Llatina com aquí. Com es lliga això amb la religió?
Depèn de què entenguis per religió, perquè és una paraula molt distorsionada. Actualment provoca molt rebuig, perquè la gent s’ha quedat amb el més visible: rituals, dogmes... però això no és religió. La religió és tornar als orígens espirituals que hi ha a dins de cada ésser humà. Per a mi, avui, religió té a veure amb unitat mundial, amb la igualtat entre home i dona, harmonia, abolició de prejudicis, la pau...
La fe
bahá’í
li ve de família
?
No, vaig ser el primer bahá’í de la família. Vaig conèixer la religió l’any 1952 a Madrid. Per això estimo tant aquest país: aquí vaig «néixer» a la consciència a la vida.
I com va entrar en contacte amb la religió
bahá’í?
Tenia 20 anys quan vaig marxar de Xile, treballant en un petit vaixell perquè no tenia diners per pagar-me el bitllet. Vaig viajar molt, fins que vam entrar al Mediterrani, vaig baixar a Sicília i vaig començar a recórrer Europa per terra. Vaig entrar a Espanya per Barcelona, i des d’allà vaig anar a Madrid. Allà vaig començar a assistir a totes les conferències que vaig poder: de filosofia, de sociologia... i sobretot de ciència, que és un tema que m’apassiona. I en una d’aquestes conferències vaig conèixer una dona gran que em va dir: «Vés a aquesta reunió el dimats a les set de la tarda». No em va dir de què tractava, però hi tenia tanta confiança que hi vaig anar. Hi havia un grup de joves amb els quals em vaig sentir integrat de forma immediata, estàvem tots a la mateixa ona. L’amo de la casa es va presentar com a membre de la fe bahá’í, i ens va fer una introducció a la religió. Va ser tan profund... Aquell dia vaig conèixer la fe bahá’í.
Com va ser tornar com a
bahá’í a Llatinoamèrica, on és una religió minoritària?
La fe bahá’í encara és minoritària a tot arreu. Però a Xile hi ha molts bahá’í, sobretot en el món indígena. I va ser extraordinari, perquè hi ha un esperit conjunt. Tots treballàvem unificats pels mateixos ideals.
La seva espiritualitat influeix en la seva música?
Influeix en tot. Un és, exteriorment, l’expressió del seu món espiritual. Tot el que existeix ve del món invisible. Hi ha una dita que diu: «Si res canvia i jo canvio, tot canvia». Del meu ésser interior en depèn tot el que veuré en el món exterior: la meva feina, les meves relacions humanes... I evidentment, la música és una expressió de l’espiritualitat de l’home.
Vostè també s’ha dedicat a la divulgació de la ciència. Com casa això amb la religió?
Hi ha persones que ho volen veure tot amb l’ull de la ciència, mentre que altres que ho veuen tot des de la religió. I cal un equilibri, hem de tenir una visió en profunditat de les coses. Fa 500 anys la Terra era plana, avui és rodona. Avui tenim una visió més completa de la realitat perquè també tenim més mitjans. Hi ha coses que un ara entén, però hi ha gent que manté altres idees.
Com per exemple?
Per mi, la Terra és un sol país. Ningú s’ha d’enorgullir d’estimar la seva pàtria, cal estimar el món sencer. El meu país també l’estimo molt, però som tots iguals. I també crec en la igualtat de l’home i la dona, cosa que fa cinquanta anys era impensable. Tot evoluciona. I si tot canvia, com no canviarà la visió de la religió per part de l’home, des de fa 2.000 anys fins avui? És molt diferent.
Els preceptes de la religió
bahá’í xoquen amb els preceptes de la societat actual, més capitalista i individualista.
Sí, però s’està produint un canvi. Avui estem arribant a la culminació d’un procés de destrucció, perquè cal que neixi un món nou. Quan una dona està a punt de parir un fill, té dolors, i tots els que estem al seu voltant estem feliços per aquest dolor, perquè anuncia la imminent arribada d’una nova vida. Doncs avui, la humanitat està patint avui els dolors de part cap a una nova vida i civilització.
El veig optimista amb el futur.
Absolutament. Això no vol dir que no vinguin moments brutalment difícils, perquè estem entrant en una zona fosca de la qual ja no hi ha retorn. Crec que anem cap a una gran calamitat. És la culminació d’aquest procés, on s’han de separar aquests dos móns, el vell i el nou. Llavors naixerà un nou home, un nou ésser, un món en què les fronteres desapareixeran, l’home i la dona viuran en igualtat, la ciència i la religió progressaran en harmonia... Llavors, la força estarà al servei de la justícia.
