«Els drets d’avui no ens els han regalat»

La marxa «La Retirada» va viure ahir la seva última etapa –de Portbou a la platja d’Argelers- amb més de 200 participants que van voler homenatjar els milers de republicans que van fugir a l’exili el 1939. «Avui resseguim el camí dels qui van donar-ho tot per la defensa dels valors democràtics i republicans», va comentar la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, que va participar a la marxa acompanyada del director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i el director del Museu de l’Exili, Miquel Aguirre. «Els drets d’avui no ens els han regalat. Per això cal ser ferms en la defensa dels drets civils i polítics, sobretot davant l’auge de l’extrema dreta i els totalitarismes», va continuar Ubasart.

De fet, la consellera de Justícia, Drets i Memòria va insistir en la necessitat de «reconèixer les víctimes del feixisme com a protagonistes actives de la democràcia», ha agraït la iniciativa a les entitats memorialistes i ha posat en valor el potencial de la societat civil organitzada. Ubasart va recordar el llegat històric de figures destacadíssimes del panorama polític i intel·lectual català que van haver d’exiliar-se, com ara Lluís Companys, Mercè Rodoreda, Pere Quart o Pompeu Fabra. «Tots ells havien contribuït a donar cos a una de les experiències més esplendoroses de la nostra història recent: la de l’etapa republicana», va considerar la titular de Justícia, Drets i Memòria.

Abans de l’última etapa, al seu pas per Blanes, i coincidint amb l’arribada de la marxa, es va projectar un documental a la Sala de Plens, que es va quedar petita per veure la pel·lícula Cisquet i el seu germà. Es tracta de la biografia del maqui Francesc Serrat Pujolar, en Cisquet, narrada pel seu germà.

La projecció va ser introduïda per Iris Schneider, membre de l’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya, coproductor del treball cinematogràfic. En Cisquet va ser un jove olotí amb una vida curta però intensa, marcada per la lluita contra el feixisme, compromès políticament. Primer va lluitar contra el nazisme a la Resistència Francesa, i posteriorment va participar en el maquis a Catalunya en quadrat en els grups del PCE-PSUC.

La marxa de l’any vinent

«La Retirada» s’ha celebrat enguany per primer cop a Catalunya i ha inclòs quatre etapes: la primera, amb sortida a Barcelona, es va iniciar el 27 d’abril; la segona, des de Badalona fins a Mataró; la tercera, amb sortida a Mataró i final a Blanes, i una etapa final transfronterera, amb sortida des de Portbou i final a Argelers amb una ofrena floral al monòlit en homenatge als republicans del camp.

L’objectiu per al 2024 és coordinar una marxa integral des de Màlaga fins als Pirineus. D’aquesta manera es replicarà l’èxode que milers de persones van haver de fer, fugint de l’avenç del franquisme, des de la ciutat andalusa fins a França, passant per Almeria, a través de la coneguda «carretera de la mort». Un cruent episodi anomenat popularment «la desbandá».