La NASA compleix mig segle d'avenços en l'exploració espacial

La NASA compleix 50 anys amb la mira posada a tornar a posar un home a la Lluna els anys vinents, portar-lo a Mart i més enllà abans d'arribar al segle d'existència. Els plans per aconseguir-ho estan en marxa malgrat limitacions pressupostàries i desastres que no han impedit a l'Administració Nacional d'Aeronàutica i de l'Espai (NASA) mantenir el lideratge de ?l'exploració espacial. El 29 de juliol de 1958 el president Dwight Eisenhower va promulgar la Llei d'Aeronàutica i de l'Espai, que va crear la NASA, en resposta al llançament del satèl·lit soviètic Sputnik l'octubre de 1957. En plena Guerra Freda, la proesa soviètica va generar als EUA el temor a perdre el seu lideratge tecnològic aconseguit després de la II Guerra Mundial. Tot i així, la iniciativa del general Eisenhower va ser modesta als seus inicis i la NASA va mancar en els seus primers anys de l'empenta que li donarien després els presidents John F. Kennedy i George W. Bush.

Malgrat el seu títol altisonant, la NASA tenia només quatre laboratoris i 80 empleats sota la direcció de Werner von Braun, un científic que va ajudar a Adolfo Hitler a desenvolupar els coets que van ploure sobre Londres durant la II Guerra Mundial.

Però aquesta austeritat va durar poc i al 1961 el president Kennedy va demanar al Congrés l' enorme suma de 1.700 milions de dòlars per a un projecte per a molts irrealitzable: portar a l'home a la Lluna abans de 1970.Malgrat els fracassos inicials, el maig de 1961 Alan Shepard es va convertir en el primer astronauta a arribar a l'espai. El seu vol suborbital va ser de a penes 15 minuts, però en menys d'un any era seguit per John Glenn qui, el febrer de 1962, va ser el primer nord-americà a completar una òrbita terrestre.Per als experts, el viatge solitari de Glenn per la ingravidesa va posar fi a l'amenaça soviètica i va instal·lar els EUA en el lideratge.