L'ADN de Napoleó estableix que els seus orígens eren caucàsics i no àrabs

Nous anàlisis d'ADN estableixen que els orígens de l'emperador Napoleó I eren caucàsics i no àrabs, com s'especulava fins ara, segons les investigacions del professor Gérard Lucotte publicades ahir a la premsa francesa.

A partir de diversos cabells que van pertànyer a les patilles de Napoleó, avalats per haver aparegut juntament amb un reliquiari que va pertànyer al fundador del Museu del Louvre, Dominique Vivant-Denon, el genetista va poder aïllar el perfil del cromosoma I de Napoleó, informa Le Figaro.

Es tracta del mapa genètic masculí de l'emperador Bonaparte, nascut a Còrsega i de qui es creia que podia tenir orígens àrabs, doncs se li coneixia un vincle familiar amb el mercenari del segle XV al que anomenaven "Il Moro di Sarzana", originari d'una ciutat mediterrània recurrentment atacada pels sarraïns.

Efectivament, l'"haplogrup" de l'ADN analitzat, que serveix per definir la història dels ancestres d'una persona, coincideix amb un tipus estrany i anomenat "elblbcl" que s'ha trobat en el 10 per cent de la població del Iemen i Aràbia Saudita, segons els estudis de Lucotte publicats en la revista especialitzada Journal of Mocelular Biology Research.

"Les indicacions històriques feien pensar als experts que els ancestres àrabs de Napoleó haurien arribat a Europa durant l'expansió de l'Islam o a través del comerç de mercaderies amb Itàlia", resumeix Le Figaro.

No obstant això, Lucotte ha engegat a rodar aquesta teoria. El genetista va tenir l'oportunitat de comparar cabells de les patilles de l'emperador amb el material genètic de Charles Napoleón, descendent per la part de Jerónimo Bonaparte, germà de Napoleó.

Les marques del cromosoma I del contemporani Charles Napoleón i les de l'emperador que va dominar Europa entre els segles XVIII i XIX es van revelar idèntiques. "Hem pogut determinar l'"halopgrup" sobre un major nombre de marcadors, amb molta més precisió: Napoleó no era àrab sinó caucàsic", assegura.

Nous camins a explorar

Val a dir, però, que encara que aquesta teoria ja s'hagi publicat, la comunitat científica ha anunciat que no donarà per vàlids aquests resultats fins que un segon laboratori desenvolupi la mateixa investigació.

No obstant això, mentrestant s'obren nous camins per explorar, com les causes de la mort de Napoleó, mai aclarida. O aclarir, almenys, si va poder patir alguna malaltia genètica.

Darrere de les investigacions científiques, escriu Le Figaro, s'amaga una nova temptativa d'obrir la tomba de Napoleó a l'Hotel dels Invàlids de París i aclarir si efectivament allà jeuen les restes de l'emperador, si es tracta del cadàver d'una altra persona o si el sepulcre està buit.