compromesa amb els arxius i amb la societat

Escriure sobre una persona tot just traspassada i sota l'impacte emocional de la notícia fa que no tinguis la serenitat ni la calma per ordir un relat complet i ben estructurat. A tall d'urgència deixeu-me dir uns breus mots sobre la Montse Hosta, arxivera i historiadora convençuda de la funció transcendent i transformadora de la informació continguda als documents d'arxiu. Amb la Montse Hosta compartíem una sèrie d'inquietuds fruit de la pertinença a una generació que va viure amb plenitud la transició de la dictadura franquista a la recuperació democràtica. Més enllà de la coincidència en la reivindicació democràtica i en el compromís amb les llibertats nacionals de Catalunya, vàrem seguir un cert camí paral·lel en la nostra evolució professional. Ambdós vàrem estudiar una llicenciatura en història -que era la nostra manera de aprofundir en el coneixement i estima pel nostre país- i després vàrem abocar els nostres esforços a treballar en l'àmbit del patrimoni documental. Recordo quan -encara treballant als serveis territorials de Cultura de la Generalitat- va venir a veure'm a l'Arxiu de l'Ajuntament de Girona per manifestar-me el seu interès en integrar-se de manera professional al món dels arxius. Gràcies als bons oficis del comú amic Josep Matas -aleshores director de l'Arxiu Històric de Girona- la Montse es va incorporar a aquesta important institució patrimonial fins esdevenir-ne la directora. La nostra relació personal i professional es va enfortir amb motiu de la meva estada a la Subdirecció general d'arxius de la Generalitat (2004-2010) en què vàrem poder compartir molts projectes de renovació i on la Montse va demostrar amb escreix la seva professionalitat i la seva imaginació per fer arribar les claus de la història als ciutadans. A banda de la millora que va propiciar en l'organització d'un arxiu d'una riquesa notabilíssima, va reeixir amb els seus col·laboradors a engegar una sèrie d'exposicions divulgatives d'una qualitat extraordinària que encara enguany itineren per molts arxius del nostre país. Va tenir també una participació activa en les iniciatives promogudes des de l'Associació d'Arxivers de Catalunya i d'Arxivers sense Fronteres. En els darrers anys havia emprès amb una gran il·lusió el projecte de construcció d'una nova seu de l'Arxiu Històric en un edifici modern i funcional que permetés una millora en la conservació i accés als seus fons documentals. Va treballar intensament en la formulació i aprovació del projecte constructiu per bé que la crisi econòmica en va ajornar l'inici de les obres. Ben segur que el millor homenatge que li podem retre és fer realitat tan aviat com puguem la construcció d'aquest nou arxiu en el qual d'una manera o altra caldrà fer record de la Montse per tal que la seva absoluta implicació i lliurament a la defensa i accessibilitat dels arxius perduri en la memòria dels ciutadans de Girona.