Lassalle admet «disfunció» en el finançament cultural i una «herència franquista»

El secretari d'Estat de Cultura, José María Lassalle, va admetre que existeixen «disfuncionalitats» en el model de finançament cultural d'Espanya, que és «intervencionista, car i ineficient», segons va reflexionar ahir al Cercle d'Economia, a Barcelona.

«Hi ha una clara disfuncionalitat en el plantejament estratègic del finançament cultural», va valorar Lassalle en la jornada Intercanvis 2015: Fiscalitat, patrocini, mecenatge i impuls de la participació social de la cultura que va celebrar el Cercle de Cultura a la seu Cercle d'Economia, a Barcelona.

Lassalle es va mostrar obert a una «reformulació estratègica del model de finançament cultural» que reforci el mecenatge, segons va expressar ahir en la seva ponència, molt autocrítica.

El model intervencionista d'Espanya, d'«herència franquista» i al qual només «es van afegir actors», sense alterar la matriu estructural, ha generat «disfuncionalitats» i «dèficit», segons Lassalle.

Es tracta doncs, d'un model «insostenible», que Lassalle va il·lustrar amb xifres: l'aportació de la cultura al PIB és del 2 %, però el 16 % de la despesa cultural total del país la suporta l'Estat; el 26 %, les comunitats autònomes i el 51%, els ajuntaments.

La solució «no és un augment d'inversió sinó un replantejament estratègic», que passa «pel major repartiment de costos» que permetria el mecenatge, un «àmbit extraordinàriament fructífer, per desenvolupar i estimular», però cal afrontar de forma holística, i fer-ho extensible a totes les àrees, com l'educació, esport, investigació o la cooperació al desenvolupament.

El secretari de Cultura va presentar el seu propi discurs com a mancat d'«autosatisfacció» i en canvi amb «aquests luxes dialèctics que es pot permetre en la culminació de la legislatura», va advertir en el preàmbul.

Això va suscitar crítiques al seu torn entre l'auditori, dins del qual va destacar l'advocat Miquel Roca Junyent, que en el torn de preguntes va suggerir a Lassalle que hauria pogut fer el mateix discurs «en la presa de possessió», al que Lassalle va respondre que la reflexió d'ahir només era possible després de les evidències que ha deixat la crisi.

En la seva ponència, Roca, també president del patronat del MNAC, va dir que «no hi ha model de finançament de cultura a Espanya, ni a Catalunya», perquè «la cultura no és una prioritat ni política ni social».

L'estat aborda el mecenatge «des d'una enorme desconfiança del sector públic cap al privat», per la constant «preocupació per l'evasió d'impostos», va denunciar Roca. En canvi, va proposar que el patrocini es consideri «una diferent aportació» a les arques públiques, ja que «satisfà les necessitats socials productives d'interès cultural».

El marc legislatiu que necessita Espanya ha de reunir, per a Roca, les condicions de coherència, claredat i simplificació, que no es generin buits, ambigüitats i contradiccions i que s'elabori des de la presumpció de confiança.

«La millor col·lecció d'art romànic del món, segons la Unesco, la té el MNAC i ens gastem tots els diners a treure-li la pols, perquè no dóna per més», va denunciar el president del patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya.