El «hobbit» de Flores va desaparèixer molt abans del que es pensava

L'Homo floresiensis, l'anomenat «hobbit» de l'illa indonèsia de Flores, va desaparèixer molt abans del que pensaven fins ara els seus descobridors, segons un estudi publicat ahir per la revista britànica Nature. La investigació va ser desenvolupada pel Centre Nacional d'Investigacions Arqueològiques d'Indonèsia, la Universitat Lakefield (Canadà), la Universitat Wollongong (Austràlia) i la Smithsonian Institution (EUA) a la cova de Liang Bua, a l'oest de Flors. En el seu interior es van trobar el 2003 les restes d'un homínid de tot just un metre d'alt, 30 quilos de pes i un cervell de la mida d'un pomelo, que els experts van calcular llavors que va desaparèixer fa uns 18.000 anys, data que van avançar després fins als 12.000 anys.

Com a resultat de les noves excavacions efectuades per aquest grup de científics entre 2007 i 2014, l'època de l'extinció de l'Homo floresiensis es remunta ara a fa 50.000 anys, al voltant del mateix temps que els humans moderns, els Homo sapiens, van començar a poblar aquesta regió. Després de la troballa el 2003 de l'esquelet de l'esmentat homínid, els experts van descobrir restes fragmentades d'altres individus en diferents nivells del sòl compostos per estrats dipositats suposadament entre fa 95.000 i 12.000 anys.

La sorprenent desaparició tardana del «hobbit» de Flores implicava que aquest homínid havia sobreviscut durant gairebé 40 mil·lennis des que els humans moderns van trepitjar per primera vegada l'arxipèlag indonesi, des d'on van passar també a Austràlia. Tanmateix, aquest nou estudi suggereix que la seqüència estratològica de la cova és molt més complexa del que es va creure en un primer moment.

L'anàlisi del subsòl apunta ara al fet que totes les restes de l'Homo floresiensis tenen una antiguitat d'entre 100.000 i 60.000 anys, mentre que la dels artefactes de pedra fabricats per aquests individus se situa en els 50.000. Els científics destaquen que aquesta data coincideix amb la presència de l'Homo sapiens a la regió, però es desconeix encara si les dues espècies van arribar a coincidir.

«No ens vam adonar durant les primeres excavacions que els dipòsits del hobbit localitzats prop de la paret oriental de la cova eren d'una edat similar als del centre de la cova, l'antiguitat havíem estimat en 74.000 anys», va explicar en un comunicat el principal responsable de l'estudi, Thomas Sutikna, de la Universitat Wollongong. A mesura que van avançar les seves excavacions, els investigadors van constatar que hi havia una extensa secció de dipòsits més antics «truncats per una superfície d'erosió» que «descendia abruptament cap a la boca de la cova».

Aquesta superfície d'erosió, explica Sutikna, «va ser coberta per sediments molt més moderns» durant els últims 20.000 anys. «Desafortunadament, les edats d'aquests sediments sobreposats es van relacionar al principi amb les restes del 'hobbit', però les nostres investigacions posteriors revelen que no era així», ha precisat Wahyu Saptomo del Centre Nacional d'Investigacions Arqueològiques d'Indonèsia.