«El que canvia de les cançons és la manera de vestir-les»

Primer va ser Premeditación, després Nocturnidad i més tard, Alevosía. Tres EP independents, de quatre cançons cadascun, que el març de l'any passat van conformar units el quart treball d'estudi de La Bien Querida, el projecte liderat per la bilbaïna Ana Fernández-Villaverde, que compta amb la imprescindible complicitat del seu company de viatge, David Rodríguez. Un àlbum publicat novament amb el segell independent Elefant, que manté la línia iniciada amb Ceremonia (2012), amb un delicat pop de sintetitzadors, i lletres fosques que evoquen desamors i frustracions, però també passions desfermades.

Dividir un àlbum en tres EP és una picada d'ullet a les noves maneres de consumir música?

És evident que la forma d'escoltar música ha canviat molt en els últims anys. Ara tot gira entorn de la cultura de les cançons. Amb aquesta estratègia volíem que es prestés més atenció a cada un dels temes.

El pop electrònic dels dos darrers treballs és el camí a seguir en un futur, o només una etapa més?

Sí, sempre pot canviar. A l'hora de la veritat, el que importa són les cançons, i el que canvia és la manera de vestir-les. De fet, com a artista, sempre m'han nominat en la categoria de pop, mai en la d'electrònica.

Haver-se convertit en una de les artistes més elogiades i respectades de l'escena nacional, tant per la crítica com pel públic, pot comportar una pressió afegida?

Els premis sempre agraden a qualsevol artista, però és important mantenir sempre els peus a terra. Els mateixos que es posen a dalt, et poden fer baixar d'un dia per l'altre. No obstant això, evidentment estem molt agraïts per les crítiques rebudes, i no ens podem queixar, ja que els mitjans nacionals sempre ens han tractat molt bé.

Al contrari del que podria semblar, les lletres de La Bien Querida denoten certa tristor. La felicitat és fugaç?

És clar que és temporal. Les persones busquem constantment suport emocional, i la temàtica dominant en molts gèneres musicals, sigui l'òpera o el pop, és el desamor. A la majoria de la gent li agraden aquestes lletres, encara que en la seva vida real busquin o tinguin una situació diferent.

El concepte "indie" ha assolit tal nivell de popularitat que hi ha qui posa en dubte la seva existència. Vostè se sent identificada amb aquest terme, o és més partidària d'usar "independent"?

Les dues coses. M'identifico amb el terme independent, ja que estem en un segell dirigit per un matrimoni que s'ho fa tot, sense comptar amb grans pressupostos. Al mateix temps, em considero indie, perquè no m'agrada el que és típic. Tinc els meus prejudicis i m'agraden els arranjaments i les cançons de l'escena dels noranta. Això no significa que no m'agradaria arribar a més gent, però només si és fent el que faig.

En els últims temps ha escrit temes per altres, com per exemple, per al debut de Soleá Morente (Tendrá que haber un camino). Se sent còmode en aquesta faceta?

M'agradaria fer-ho més sovint, però no és fàcil. Amb Soleá ho va ser perquè va llançar el disc de forma independent. Però és un món complicat perquè hi ha moltes barreres. Tothom vol el seu percentatge.

Quina versió del seu projecte es podrà veure al concert de Girona

Portem un directe electrònic i fidel a les cançons del disc. No obstant això, també tocarem alguns talls d'àlbums anteriors.