Llàtzer Garcia du a escena la vida d'una comunitat religiosa de Sant Gregori

La companyia Arcàdia estrena divendres que ve a la sala La Planeta, en el marc del Festival Temporada Alta la seva nova obra, Els nens desagraïts, una obra escrita i dirigida per Llàtzer Garcia, que s'ha basat per construir-la en una comunitat laica ultrareligiosa que va existir en els anys vuitanta al municipi de Sant Gregori.

Garcia, que amb aquesta peça tanca la trilogia sobre la família que va iniciar amb l'èxit La pols i va continuar amb Sota la ciutat, va explicar ahir en roda de premsa que des de sempre l'han atret les relacions entre diferents generacions d'un mateix nucli i com evolucionen amb el pas del temps.

En aquest cas, parteix d'un fet real, encara que adverteix que hi ha ficció, d'un nen que anava a la seva classe, «extremadament religiós», que no tenia relació amb els seus companys i «que no anava a les excursions ni feia natació, i que portava un rosari sota el jersei».

Després d'uns anys de no saber res d'ell, Llàtzer Garcia el va trobar un dia en un bar, quan tenien uns divuit anys, i va conèixer llavors tota la història amagada d'aquell jove, nét de la «mare fundadora» d'una comunitat, que va renunciar al món i els seus plaers per viure «en la més estricta pobresa i trobant-se en la naturalesa amb Déu».

El dramaturg gironí va voler escriure sobre aquesta història, encara que no va ser fins fa any i mig que el seu antic company de pupitre el va trucar per donar-li permís per explicar què va passar fa trenta anys. A l'obra, la protagonista és «una mare fundadora que vol protegir la gent que la segueix perquè no es contaminin de tot el que hi ha al món, creient en la fi del món i que són un nou poble escollit de Déu».

L'obra, que recalarà a la Sala Becket de Barcelona entre el 15 de novembre i el 10 de desembre, està interpretada per Muguet Franc, Guillem Motos, Ramon Pujol i Teresa Vallicrosa, que dona vida a aquesta particular dona. Garcia indica, justament, que «el personatge més difícil d'entendre és ella, perquè és el més críptic», però tampoc ha volgut jutjar-lo.

Segons el seu parer, «el més interessant és posar-nos en la seva pell, considerar que en un moment de crisi vital ens poden convèncer que ens aferrem a alguna creença, amb els ulls tancats, perquè si no es trenca tot». En aquest punt, ha apuntat que en moments així, «el teu pots creure que una cadira és el més poderós del món».

Sobre el fet d'haver escollit la veterana Teresa Vallicrosa per al paper de la mare fundadora, Garcia va indicar que no la coneixia personalment, però l'havia vist en diversos musicals i en obres de David Plana, on li va agradar molt. Després de parlar-li sobre el paper que havia d'interpretar i que es prengués un temps per pensar-s'ho, Vallicrosa va acceptar encarnar «a un personatge que ens trenca totalment, del que pots pensar que és manipuladora, encara que a mi això no m'interessa res, perquè ella creu fermament que fa el bé als altres».

Manuel Veiga passa ronda

D'altra banda, i en el marc del festival Temporada Alta, dilluns a la nit es va celebrar a la Sala La Planeta el tercer combat del VII Torneig de Dramatúrgia Catalana que va enfrontar Manuel Veiga contra Juli Disla. El públic va escollir el relat Una millor vida de Manuel Veiga, una peça sobre la trobada postmortem d'una mare i una filla i com aquestes tornen a la vida per venjar-se del motiu de la seva mort.

Els actors que van interpretar el text van ser Lluïsa Castell i Anna Azcona. Veiga es va imposar a Juli Disla que va presentar el text Feréstega, una història que narrava el llit de mort d'una política valenciana i les paraules de comiat a una de les seves amigues més íntimes. Tot plegat interpretat per Isabel Rocatti i Muntsa Alcañiz.