Mor el poeta Màrius Sampere, als 89 anys

El poeta Màrius Sampere (Barcelona, 1928) ha mort als 89 anys. L'escriptor és considerat una de les veus més potents de la poesia catalana i ha estat multipremiat al llarg de la seva trajectòria amb guardons com el Premi Carles Riba (1963, per L'home i el límit), el Crítica Serra d'Or (2001, per Subllum), el Nacional de Literatura (2003, per Les Imminències), el Lletra d'Or (2016, per L'esfera insomne) o la Creu de Sant Jordi (1999).

«La poesia no serveix per a res i serveix per a tot; pràcticament no serveix per a res, però intel·lectualment serveix per a molt», afirmava Sampere en una entrevista l'any 2010.

Els poemes de l'escriptor barceloní engloben un ampli ventall de conceptes que van des dels éssers humans i les seves emocions fins a les tragèdies, l'amor, el dolor i la mort.

«Dia de tristeses. Ha mort el poeta Màrius Sampere. El meu condol a la família i amics. 'I penso, ja de lluny, que la poesia és fer emmudir el llavi de la terra amb la paraula justa'», va piular ahir el president de la Generalitat, Quim Torra, un dels primers a lamentar el decés de l'escriptor.

«Màrius Sampere, poeta immens, tendresa i foc, s'ha unit al silenci», va comentar a les xarxes socials el lingüista, director de la Institució Cultural del CIC i president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, Carles Duarte.

Nascut el 28 de desembre del 1928 al barri del Guinardó de Barcelona, Sampere va ser un escriptor autodidacte i un àvid lector de poesia en diverses idiomes. Va cursar estudis superiors de música i fou director d'un dels grups de la nova cançó entre 1963 i 1976, pel qual va compondre lletres i cançons.

La poesia, però, va ser la disciplina que el va fer reconegut i ja amb el seu primer recull, L'home i el límit, va guanyar el premi Carles Riba l'any 1963, tot i que el llibre no sortiria publicat fins cinc anys més tard, el 1968. Durant les quatre dècades següents, la seva producció és molt prolífica.

El 2010, i amb 81 anys, Sampere s'estrenava amb la seva primera novel·la, El gratacel. «També és una continuïtat de mi mateix. Quan era jovenet ja escrivia prosa, sempre he escrit poesia i prosa. Anys enrere em vaig presentar dues vegades al Premi Víctor Català i les dues vegades en vaig quedar finalista», es justificava el propi Sampere en l'entrevista.

«La poesia és una cosa, diuen, de la inspiració. Quan et ve la inspiració escrius. I, de fet, estic elaborant-la tot el dia, tot el dia estic pensant coses afins a la poesia als pensaments. I quan se m'acut o tinc l'ocasió, ho anoto i, amb posterioritat, ho elaboro i hi dono forma». «El que em motiva és la realitat, aquesta realitat tan complexa i tan injusta de la vida, concloïa.