Troben una necròpolis medieval sota els antics jutjats de Barcelona

La demolició dels antics jutjats de Barcelona ha fet aflorar una necròpolis d'entre els segles VII i IX dC en aquest solar del passeig de Lluís Companys. En una capa superior, els arqueòlegs també han confirmat que les tropes borbòniques van aplanar aquella zona entre el 1715 i el 1718 per construir la fortalesa de La Ciutadella i, en un altre punt, han descobert fragments de murs i paviments de l'antic Palau de Belles Arts, que va ser construït per l'Exposició Universal del 1888 en aquest emplaçament.

Davant aquestes troballes, el Departament de Justícia ha decidit aturar les tasques d'enderroc, que van començar el juny de l'any passat i estava previst que acabessin aquest estiu. La consellera de Justícia, Ester Capella, va assenyalar ahir que la intervenció arqueològica «condiciona» el calendari per construir la futura Audiència de Barcelona, que de moment queda en suspens.

Els arqueòlegs, que van començar a treballar fa un mes i mig en el solar mig enderrocat dels antics jutjats de Barcelona, han documentat de moment setze enterraments medievals, d'entre els segles VII i IX. Els treballs apunten que es podrien trobar més tombes al solar i que podria acabar sent la necròpolis de l'època medieval més gran en extensió excavada i documentada a Barcelona, segons ha destacat l'arqueòleg que dirigeix aquesta intervenció, Jordi Serra, que, amb tot, es mostra prudent: «En arqueologia, treballem sobre propostes i, fins que no obrim i fem el forat, no podem contrastar que hi hagi algun tipus de resta».

Els experts ja intuïen que podien trobar tombes en aquest punt i de fet el solar estava catalogat d'interès per les troballes que s'han produït en zones pròximes. Ara obriran parcel·les de terreny de forma progressiva, en l'espai que determina el projecte urbanístic, a la recerca de més restes patrimonials. De moment tenen dues parcel·les obertes, d'uns 300 m2 cadascuna. La primera està situada a la confluència del passeig de Lluís Companys amb el carrer de Comerç i la segona al passeig de Pujades amb el de Picasso.

Tres moments històrics

Serra destaca que estan documentant tres grans moments cronològics d'ocupació arqueològica. El més antic, és aquesta necròpolis medieval. Els setze enterraments documentats fins ara són molt similars i només canvien les dimensions segons l'edat. Les tombes consisteixen en una coberta i uns laterals de lloses on l'individu es troba inhumat.

Segons ha explicat el director de la intervenció, en una fase més moderna, han trobat les anivellacions de les tropes borbòniques, que van destruir parcialment l'antic barri de la Ribera, per crear l'esplanada per alçar-hi un tram de la muralla i La Ciutadella militar borbònica. Les dues fases estaven separades per un paquet d'argila format sobretot per la baixada de rieres, diu Serra.

L'altra troballa se situa a finals del segle XIX. Es tracta de fragments de murs i paviments de l'antic Palau de Belles Arts, en motiu de l'Exposició Universal del 1888. Entre aquestes restes, ha aflorat en bon estat el mosaic de colors que hi havia al terra. L'edifici del Palau de Belles Arts, obra de l'arquitecte August Font, va ser bombardejat durant la Guerra Civil i enderrocat el 1942 pel règim franquista